Ei Companys, que n’és de difícil fer cròniques quan no hi ha teca!!
Si, pràcticament no sortim en grup, com a molt en parelles i, ja sabeu que sortir en parelles no es gaire recomanat per als riders.... el roce... Millor tres o més, que així es més difícil d’arribar a un acord.
Esperarem dons a que comenci a fer millor temps, que el refredat del David desapareixi, que es desinflamin les amígdales de l’Efren, que les vertebres del Vives tornin a lloc que... Collons, si esteu pitjor que jo!!
Diumenge pintava pluja i dissabte l’havia perdut a les llargues cues de l’estació d’ITV d’Igualada. Vaja, semblava un cap de setmana perdut.
Però resulta que el front de pluges passà de nit, així que podia gaudir de quasi tres hores de bike (tenia un compromís al migdia a la Segarra i no podia fer tard).
En Sebas, encara convalescent, m’esperava al PIR2. La temperatura era suportable, cinc minuts per si s’apuntava algú més i iniciàvem la ruta.
Sortir amb límit horari et coarta molt les possibilitats, en aquests casos el millor es pujar i quan arribi l’hora, deixar-te caure fins a casa. Seguint aquest principi, ens dirigíem cap el Bruc, a la part més nuvolada.
A mida que avançava la jornada, la temperatura minvava. Ostres, per què no havíem agafat el camí del riu?
NOTA: Paral·lelament, en Cuevas es feia també una pregunta: qui em demana a mi sortir en moto amb la rasca que fa?
Estàvem fent La Llarga i, quan coronàvem el Coll del Bruc, sentí com uns riders estaven a punt de donar-nos caça a una velocitat de vertigen, quedaven uns 100 m, així que vàrem accelerar per evitar tan severa humiliació. A l’última pedalada, vaig veure que es tractava d’un grup de ciclistes joves que anaven en e-bike!!! ( i aquests que faran quan en tinguin 40 o més?).
Feia fred, ni tant sols ens vam fer la foto de rigor. La feina estava feta, tocava tornar ràpid i una dutxa ben calenta per recuperar temperatura.
I us preguntareu, què té a veure el títol de la crònica amb el contingut? La pel·lícula era un trullo, la sortida no ho semblava tant.
Dons resulta que al compromís que tenia al migdia es van alinear els astres. Es veu que als organitzadors de la Nocturna de la Segarra els hi han proposat de fer La lliga de les nocturnes!!. Evidentment que esperen que els organitzadors de la d’Esparreguera s’hi afegeixin.
Que és això d’una lliga de nocturnes? dons es tracta de fer un circuit de nocturnes d’orientació amb una classificació conjunta.
En aquest punt, l’Aniento i jo ens vàrem moure ràpid: Els Bikedeferro, per tradició i experiència, hauríem de ser els convidats especials a totes elles (de franc, vaja), així seria una lliga per a uns riders extraordinaris.
Ja m’ho estic imaginant: recórrer de nit tots els corriols de Catalunya (i sense panes que tenim tots bikes noves).
Esperem que aquesta idea arribi a bon port, d'aquesta manera la nostra projecció internacional faría que aconseguessim sponsors per a la tan esperada equipació d’hivern.
PD: En Genis ens va trobar a faltar a l’edició del 2017. A la de 2018 no fallarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada