dimecres, 22 de novembre del 2017

Quelcom s'està coent...

Què és la Montserratina? Per què es fa? No, si ja fa quatre anys que hi pujo per rebre la benedicció i el pin, però que significa?

Dons ve a ser com la cloenda oficial de la temporada de flaca. I per què?

Perquè el temps, la temperatura, el vent aconsellen de canviar el tipus de montura si es vol sortir a gaudir de la bike, les possibilitats són indoor (corroling o spinning) o outdoor (BTT).

Llavors, per quins nassos se'm va ocórrer proposar sortir dissabte a fer un tomb per carretera?

QUIN FRED!! No portava samarreta tèrmica, només dues capes no preparades per suportar els -2ºC de la revirada carretera de Vacarisses.

Tant el Toni com jo varem batre els rècords de l'Strava (el de la baixada més lenta). No recordo haver passat tant fred a sobre de la bike. El rècord que si que vaig marcar és el de les pulsacions, 160, 10 més que el límit màxim que m'han fixat (m'espera una petita bronca quan presenti els gràfics al centre de recuperació cardíaca...)

Tot i que la sortida va ser curta, en Josep i el Toni s'estimaren més prendre un cafetó que no allargar la ruta, i és que aquest dies la C de la CFR és un cafè, cal recuperar la temperatura.



S'acabava la mini sortida i just em reenganxava a una altre.

Va ser arribar a casa i a lo Marc Marquez, salt de la granota, canvi de montura i a pedalar.

Ara tocava un grup molt més exigent: La Berta, l'Aleix , el Ferran i en Joel. La primera part del recorregut acompanyats per l'Efren, que per allò del 155 continua amb llibertat condicionada.

Més tard em vaig quedar sol, tot intentat que la tropa no se'm descontrolés pel camí veïnal (d'aquí dos dies ens trauran les pegatines).

Com a premi, un petit aperitiu a Collbató que el grup va rebre de bon grat.



Diumenge, l'excés (de fred) del dia anterior em va deixar clavat al llit. No em podia moure.
De n'això se'n diu la llei de Murphy. Aquest diumenge tocava sortida amb els patrocinadors del grup i amb gent interessada en aportar el seu petit gra de sorra per a la nova equipació d'hivern. No els hi vaig poder acompanyar.

Per sort en Flores es va oferir per substituir-me. Estic esperant que em passi les dades exactes de les negociacions, de moment només tenim una foto del grup abans de l'aturada per esmorzar i del massatge:  

Així que tingui bones noves us les faré arribar, però sembla que el 75% de l'import de l'equipació ja està aparaulat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada