Desprès de la ZB2017, de la Bailaora, de la Montserratina a més d’un li han aplicat un 155 i li han suspès l’autonomia de sortir en bike el cap de setmana.
Estàvem en quadre, només quatre perquè ningú no va respondre a la crida del Carles. Quatre amb llibertat vigilada i sense passaport per anar més enllà del coll del Bruc. I és que l’AN és molt estricta i no atén a les al·legacions que puguem presentar (AN=Afectades No contentes a que sortim tots el diumenges). Esperem que el recurs al TC (Taula pluridisciplinària per millorar el respecte al Ciclista) doni els seus fruits i que diumenge vinent tinguem una major participació.
Com la majoria havíem de fitxar d’hora, proposà fer una sortida intensa però local: La ZB. Em sorprengué que els meus companys Fulgui i Flores no coneguessin el recorregut inicial.
Volien escaquejar-se de bon començament, sort que un caçador els reprengué titllant-los de nenetes si no prenien l’alçalera. Jo la vaig acabar caminant (el GPS m’aplicà un 150).
La ruta divertida, molt divertida fins arribar a l’Span, el GPS em volia aplicar més 150 però no li vaig fer cas, els corriols m’agraden i em fan gaudir de la bike i no en penso renunciar.
En arribar a aquest punt les cervicals del Sebas van dir prou. Volia tornar sol. Però l’esperit Bikedederro sortí: si uno cae, todos caen (o alguna cosa així).
Quedava la part més xula de la ZB, però decidírem de tornar plegats, això si per corriols.
Quatre fotos abans de la zona14 i iniciàvem la part final.
NOTA: al corriol de la nocturna l’anomenàvem zona14 quan jo era jove.
Abans d’arribar al cim que precedeix el corriol al Flores li van fer la xupona. Aquí en Sebas prengué la iniciativa. Jo al darrere controlant la situació.
El primer escull superat amb molta soltura i amb algun cop de maluc. A la zona de transició estàvem preparant-nos pel tram divertit i UPS!!!: Una branca malparida s’enganxà amb el manillar de la bike i sortí propulsat per sobre de les banyes.
No anava ràpid, una cabriola abans de caure, a càmera lenta, sentia com en Fulgui i el Flores ho anaven narrant i m’advertien que la bike tenia trajectòria d’impacte amb la meva cara. Els meus poders aràcnids reaccionaren i estengueren les meves extremitats (both 5) per interceptar la col·lisió.
GPS i mòbil no sofriren cap impacte fatal. Només un fort cop a la cama i una lleu avaria al manillar de la bike. Cinc minuts per veure que tot estava al seu lloc i a continuar amb la diversió.
Preníem algun corriol més (dos per ser exactes) abans de les merescudes CFR. Tot i que en Fulgui va fer una SFR (s de suc, neneta!!!).
PD: La meva C era de cafè descafeïnat.
PD2: 25 km no donen per més narració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada