No estem autoritzats!!

Bones, recupero l’idioma habitual de les cròniques (hi ha una pestanya per poder traduir el text complet del bloc), per poder tornar-me a expressar amb la meva llengua nativa.

Avui m’hauria agradat poder-vos explicar lo bé que havia estat la quarta edició de la Nocturna de la Segarra, però l’equip mèdic no m’ha donat l’alta per aquests tipus d’esdeveniments (per anar a la feina a full si que me l’han donat els cabr....).

Llàstima que tampoc hem tingut representació dels Bikedeferro, no ha hagut quorum. Així que no us explicar els corriols brutals de la Segarra, ni que ens hem perdut per enèssima vegada, ni que en Genis ens ha reconduït pel bon camí, ni de l’acollidora rebuda d’en Salvador. 

Els que no tenim cames però si un pel de tècnica, gaudim moltíssim d’aquest tipus de proves i realment em sap molt greu no haver pogut participar. 

Així que obrin les inscripcions de la cinquena edició, m’hi apunto, encara que vagi tot sol.

Aquest cap de setmana, sense cap compromís familiar, he pogut organitzar la sortida del grup. I s’ha notat, el grup respon, però se l’ha de motivar.

Dissabte tocava descans,però una trucada a deshores del Josep, va fer que m’apuntés una sortideta per provar corriols a un ritme lent.

El ritme lent el posava jo, perquè perdia a l’horitzó a l’Aniento que surava els camins amb la 29. No només he perdut cames, he perdut també tècnica.

Cafetó a la Llar i a provar el corriol de la Nocturna de l’any passat. El terreny estava sec i les derrapades eren contínues, semblava que estàvem a Briançó!

Baixàvem cap Esparreguera, això sí, cercant corriolets. De fet, em va ensenyar uns que no havia fet als Italians. 

Ens acomiadàvem sense fer CFR perquè encara era d’hora. Va ser una sortida per petar la xerrada i estirar les cames. 

Al migdia vaig començar a moure la maquinària per despertar el gruix dels Bikedeferro, que d’un en un s’afegien a la proposta dominical: David, Fulgui, Flores, Sebas, J. Oliver. Osti, un grupet de sis, força bé.

Per recuperar vells costums, em van haver d’esperar al PIR original. No volia patir gaire i proposava d’anar cap a la Beguda alta per la riera d’Abrera. Era una bona isea, sobretot perquè en Fulgui no coneixia aquesta ruta.

Controlava el pulsòmetre, però aquesta vegada el ritme era un pel superior a de anteriors sortides i contínuament superava els 130 apropant-me perillosament als 140.

El rampot que hi ha al final de la riera el vaig acabar a peu, no vaig sentir cap mena de vergonya davant dels runners que m’avançaven tot mirant sorpresos que no ho fes a sobre de la bike.

Tots, menys en Flores que es solidaritzà amb mi, feien l’alçalera de Can Garrigosa. D’un pel no va anar que el David, molt passat de velocitat no se’n dugués un arbre pel camí. Tots, inclòs el Fulgui, superaven l’obstacle sense cap dificultat (i jo a 140 per la pista).

La diada era agradable, el sol, una temperatura ideal, converses de tot tipus (quan en Fulgui ens deixava) fins que una veu xulesca m’esguerrà el mati: "Senyor no està autoritzat per a circular en paral·lel"

Un policia local de La Beguda ens feia posar en filera per la travessia que creua la vila (hem d’agrair que el David aquesta ocasió no li dediqués unes boniques paraules).

Osti! No es pot circular en paral·lel? Des de quan? Que no es coneix el codi de circulació? Els companys de ruta treien ferro a l'assumpte, però jo seguia donant-li voltes....

De nou tornava a posar el peu a terra a la pujada que hi ha a prop de l’ermita de Sant Pere. Però per la pista seguia a bon ritme i no per veure el Pibón del Casal dels Hostalets, sinó per resoldre els dubtes que l’autoritat local m’havia inserit respecte a la forma de circular en Bike.

A la cruïlla del Casal hi havia un policia Local i en Flores i jo l’abordàvem per resoldre l'entrellat de tot plegat.

Aquest amable agent, amb un to cordial i conciliador, va confirmar el que l’altre agent ens obligà a fer. Es veu que fa un parell de mesos s’ha canviat el codi i ja no es pot circular en paral·lel.

Fèiem el cafè i croissant i continuàvem cap a Pierola. Des d’allà pujàvem per Can Mata. Jo de nou peu a terra, vigilat pel Flores que no em deixà en cap moment. La resta del grup estava fresc. Les cares del Sebas, el David, el Fulgui i el Josep no presentaven cap signe de fatiga.

Baixada ràpida i merescuda CFR

Ens han sortit 40 km i 850 de desnivell, de mica en mica...

PD: En arribar a casa, m’he baixat el codi de circulació. NO he trobat cap referent a la modificació de fa dos mesos a les que feia referència l’agent dels Hostalets

SECCIÓN 3.ª Arcenes. Artículo 36. Conductores obligados a su utilización 

Se prohíbe que los vehículos enumerados en el apartado anterior circulen en posición paralela, salvo las bicicletas, que podrán hacerlo en columna de a dos, orillándose todo lo posible al extremo derecho de la vía y colocándose en hilera en tramos sin visibilidad, y cuando formen aglomeraciones de tráfico. En las autovías sólo podrán circular por el arcén, sin invadir la calzada en ningún caso. 

Si us plau, teniu algú alguna noticia al respecte?