Festa Major

Aquest cap de setmana estem de festa major. I ja sabeu com n’és de complicat organitzar una sortida quan tothom està de parrandeo i fiestuqui.

Entre els que fugen a la muntanya per evitar el mundanal soroll, els que no volen que els seus fills arribin a casa mes tard que ells, els que han d’anar a treballar i lo caloret que està foten, creia que aquest cap de setmana no tocava.

A les sortides del vespre, com sabíem que aquest finde en Fulgui no ens podria acompanyar, amb en Sebas vàrem proposar fer ruta de carretera. De fet la idea va ser seva al veure que no puc controlar la freqüència cardíaca i, en teoria una ruta de carretera, havia de ser més suau.

L’Efren declinava la sortida per un entrenament de cara a les properes fites de triatló que haurà d’afrontar passat l’estiu, segons les dades que ens ha passat ha fet 33 km de running, 8 km nedant i 1500 metres en bicicleta (però era estàtica, que ja té mèrit).

A les 6:55 agafava la Felt (tant temps d’inactivitat havia desinflat les rodes), així que, per no perdre el costum, tornava a fer tard. 

Al PIR m’esperava només en Sebas. No hi havia rastre del David, jo dubtava que es presentés perquè la seva parella no li havia donat consentiment per empalmar (d’això li diuen de passar una nit en blanc sense dormir).

Amb vint minuts de retard sobre l’horari previst, sortíem direcció Martorell. Com no sabíem si estàvem autoritzats per circular en paral·lel, ho fèiem en filera, en posició tortuga i també en rombe (per saber com son aquestes formacions haureu de consultar la bibliografia d’Asterix).

A Gelida havíem de decidir si seguir direcció Sant Sadurní o cap a Sant Llorenç, just en el moment que rebíem la trucada del David que era a Sant Esteve (li havien boicotejat el despertador i no es va poder presentar al PIR2).

La decisió estava clara, ens havíem de trobar a la cruïlla entre la BV2241 i la B224.

Jo anava fent, les pulsacions rondaven entre 130 i 140, havia estat una bona idea sortir en carretera (més avorrit, però mes saludable).

Desprès del retrobament, vàrem accelerar un punt més el ritme, que a la part final, des dels Hostalets va ser molt ràpid. El motiu era que havíem de fer els oficis de Santa Clara sense interferir amb la repicada de campanes i la missa solemne programada per aquest diumenge.

Ens ha sortit una ruta de 58 km i 700 m de desnivell.

Però la noticia de la setmana ja sabeu que era el tema de l’equipació, el dissenyador de Gobik ha tingut una petita errada d’interpretació, d’aquesta imatge:

N’ha dibuixat aquesta

Com era inacceptable els hem fet una reclamació (pel whats ja sabeu qui s’ha encarregat de la negociació). I han estat ràpids, ens han fet aquestes propostes:

1.- Variant Soraya:

2.- Variant Jonqueres:

Com aquestes variants desprès del’1-O podrien ser incompatibles, tenim una tercera possibilitat, aquesta molt més neutra:

Bé, ja direu quina és la que més us agrada.