dijous, 29 de juny del 2017

L'aniversari

Sin que sirva de precedente, escribo esta crónica en castellano para dar la bienvenida a una nueva lectora que, seguramente, hará un estricto seguimiento de las andaduras de este grupo (i de pas si clica a la publicitat tindrem un bon grapat d’ingressos addicionals, que som catalans).

La verdad que salir este domingo era un hito difícil de cumplir, mi pareja cumplía años (la segunda cifra es un 0, “no hace falta desir nada más”).

Entre mis hijos y yo ideamos un plan perfecto para que no pusiese ninguna objeción si me veía con el maillot de ciclismo. 

La organización perfecta, el fin de semana era una concatenación de acontecimientos que no dejaban de sorprenderla. Tanto que, cuando le dije que saldría hacer una salidita, no se pudo negar.

Ahora bien, me había olvidado de comunicarlo al grupo, craso error, mi llamada desesperada el sábado a horas intempestivas solo fue contestada por el David, que estaba concentrado por el gran reto que se había propuesto: La Catllaràs.

¿Y ahora qué? Sin compañía tengo prohibidísimo hacer salidas moderadas. Esperaba que Sebas, Efren, Fulgui, alguien respondiese a mi plegaria, pero no. Me fui a dormir evaluando la posibilidad de desistir en la salida, tanta dedicación para nada…

No había puesto el despertador, pero a las 7:00 la sutil voz del Paco que salía con Dani, Alessandra, Cristóbal, Manolo y el Club Cicles, despertó a todo el bloque de vecinos.

Ya puestos decidí hacer la ruta fácil: Un can Maçana. Ya sabía que las onduladas tocaban a pie si no quería superar las 140.

Me sorprendió ver, al salir de casa, que el asfalto estaba mojado, había caído una ligera lluvia que había refrescado el ambiente.

El primer aviso lo tenía en Can Roca (143) y eso que solo era un repecho de nada. En ese preciso instante, se daba la salida de La Catllarás, David, que se había entretenido hablando con el pibón rubio de la organización, estaba muy rezagado y, de nuevo, empezaba a chispear.

El grupo de carretera, que justo empezaba el descenso del coll del Bruc hacia Igualada, maldecía el tiempo, no por la peligrosidad del pavimento, sino porque de todos es conocido que la butifarra a la brasa, con lluvia, no alcanza el punto de cocción óptimo que todo ciclista espera poder desayunar.

La lluvia me alcanzaba justo delante de casa de Bob, donde un grupo de tres runners que acababan de aparcar el coche, desistían de su excursión y decidieron ir directamente al bar. En una centésima de segundo estuve tentado de dar media vuelta, pero ya me conocéis.

David avanzaba a buen ritmo, su 29 se conoce cada piedra de las pistas del macizo y esperaba con anhelo la llegada de los senderos.

El grupo de carretera iniciaba el ascenso a La Panadella, si el descenso había sido conservador, ahora tenían que poner toda la carne en el asador (que era precisamente lo mismo que hacían en el restaurante). 

En dos puntos más me puse a 143, llegaba a las onduladas y no quise tentar a la suerte, después de la primera rampa pie a tierra y a caminar. Esta vez sin remordimientos.

Las raíces mojadas provocaban las caídas continuas de todos los participantes de La Catllaràs, ¿Todos? No, un rider de Esparreguera sorprendía a propios y extraños, su técnica depurada le confería la tracción perfecta a la KTM incluso en las peores condiciones.

Mientras que los compañeros de la flaca se deleitaban con los manjares de la brasa yo me contentaba con cuatro frutos secos.

La organización se sorprendía al ver llegar detrás de los tres VIP que habían salido desde una posición privilegiada a un conocido (sobre todo por el pibón rubio), que en ediciones anteriores había realizado una participación poco más que discreta.

Si, David llegó en cuarta posición, el entrenamiento de salidas rápidas ha dado su fruto y se rumorea que se está planteando realizar La Nocturna sin roadbook (Kilian, a este no lo pillas). 

Bueno, esto es lo que ha dado de si el fin de semana, es posible que algún dato de los descritos no sea del todo correcto, pero si queréis saberlo con certeza, deberéis acompañarnos en las futuras salidas.

PD: Surt algú aquest cap de setmana?


dimarts, 20 de juny del 2017

Solidarność

Primer de tot començo penjant el track de la sortida dels cargols (per problemes logístics no els havia pogut penjar)


I ara si, la crònica: 

Aprofitant la tornada cap a casa, en Carles proposà al grup de fer Diumenge una sortideta en BTT. No sé si l’onada de calor tenia mig endormiscat al grup però ningú no va dir res al respecte.

El Dani i l’Alessandra s’havien apuntat a les tres nacions i estaven immersos en temes logístics. Com que ningú no respirava, li vaig proposar d’acompanyar-lo al començament de la ruta, Tornar a matinar en cap de setmana, des del fatídic 19 de març que no ho feia...

El grup, a mida que s’apropava el cap de setmana, s’anava despertant. Mans amb el pulgar cap amunt indicaven que s’apuntaven: en David, el Sebas, en Flores i l’Efren. 

S’ha de dir que el missatge de l’Efren no era el del pulgar sinó una parrafada de 25 línies d’aquelles que t’has de llegir quatre vegades per que el corrector ortogràfic desvirtua completament.

A última hora en Flores es demarcava per problemes logístics i ja en el PIR rebíem un whats de l’Efren que, com estava de guàrdia, havia de defensar algú molt dolent.

Jo els hi havia dit que fins a Collbató i mitja volta, que com a molt fins a l’entrada del Bruc.

I tots junts iniciàvem la ruta. Per allò de que no me’n tornés de seguida, sortíem a un ritme suau, el pulsòmetre no pujava. Jo dubtava de la seva fiabilitat, segur que s’havia enganxat amb el del David o amb el del Carles. 

Ja havíem superat Collbató i estava per sota de 120. I en un calenton vaig proposar de fer La Llarga. La baixada tranquil·la, no vaig voler fer el corriolet que prenien el David i el Sebas i decidí seguir fent pista amb el Carles (a la propera sortida no em deixaré cap).

A la pujada, canvi de plat i a ritme conservador. No volia superar les 140 i els meus companys de ruta també s’afegien a l meu ritme. Feia calor, estava cansat. Que n’és de desagraït l’esport, tres mesos d’inactivitat i és començar de nou, com si mai hagut fer res. Fins i tot vaig estar a punt de posar-me ruedines. 

El grup anava al meu ritme i si em perdien de vista, de seguida s’aturaven per controlar que tot estigués al seu lloc. Sóc coneixedor que els estava fent anar molt lents i els hi agraeixo moltíssim aquesta deferència. De n’això se’n diu SOLIDARITAT.



La idea era la de tornar per carretera, per a un primer contacte ja està bé, però ja em coneixeu... Se m’encén la neurona, suposo que pel fregament amb el sillín, i començo a dir tonteries: Ostres carretera, si és avorrit amb BTT...

Total que el grup per evitar que no em donés un sofoco per rabieta, abdicà i tornàvem per Sant Pau de la Guàrdia.

Curiós que cada vegana havia d’anar més a poc a poc per no superar la barrera dels 140. Però si, fèiem Sant Pau, Can Maçana i tornada ràpida cap a casa.

Que bé que van entrar les CFR sense alcohol que vàrem prendre. Això va ser el colofó d’una molt bona sortida.


Com diu l’Anna: gràcies wikiperros!!

PD: revisant els tracks he vist que la sortida de Vacarisses la van fer a una mitjana de 9,9 km/h i la que vaig fer jo era a 12 km/h. Uhmmmmmmmmm

diumenge, 18 de juny del 2017

L'APLEC DELS CARGOLS - 28.05.2017


Avui , en el dia de la trobada que aplega tanta gent per motius gastronòmics, uns quants cargols ens hem escapat del genocidi, i ens hem aplegat però per fer una gran sortida en BTT, una mica més multitudinària que les darreres, i això que no va pas ploure abans. S'ha acabat la sequera de bikers, però degut a la calor, toca matinar per disfrutar de la BTT

Havia planificat els dies abans un Vaquerisses, després que la setmana passada arribéssim a Montserrat en Xavi i jo en una molt bona sortida. El llistó estava alt i Vaquerisses era la sortida ideal i anhelada ja que feia molt de temps que no la fèiem i es tractava de gaudir la BTT.

Érem fixes l'Agus, en Xavi i jo, però després de comunicar-ho als Bikedeferro, s'hi van apuntar amb decisió en Sebas, que s'ha activat a full, així com en David i en Fulgui. És evident que Vaquerisses té tirada, jo la definiria com la sortida perfecta, no massa exigent però molt completa, divertida i, això si, molt tècnica, de manera que la sortida no va decebre els nou vinguts .


El pastor Pérez, ja pràcticament està a punt i no trigarà massa en agrupar els Bikers descarriats, coincidint el seu esperat retorn amb l'estrena dels maillots Bikedeferro. Podríem aprofitar l'ocasió per fer una macro sortida on hi coincidim tots, és a dir una aplec de cargols amb rècord de bikers.

Feia temps que no coincidíem els ”Furbis" sobre la BTT i l'experiment passat per aigua per batejar-se en crta a Montserrat va quedar descafeïnat  Això de rodar i xerrar al mateix temps és un entrenament molt dur, pujar la puda no és bufar i fer ampolles, però molt més mèrit té pujar amb la roda de la bici completament frenada. 



Sort que tenia reserva de plutoni al condensador de fluxe de la seva bici. La veritat és que el que va fer en Fulgui va tenir molt de mèrit, qualsevol altre hagués girat cua de primeres, ja a can Sedó quan s'adonà del problema, però va aguantar tota la sortida sobrat.

En David, va prometre que degut a que havia de sortir més tard que la resta, ens atraparia pel camí i ho va complir abans d'arribar a l'última pujada al fideuer (més concretament a la cruïlla cap a mas Maimó, tal com tenia previst). És un autèntic sherpa coneixedor dels camins a la perfecció de manera que vàrem seguir la ruta de tornada que va proposar.


En Sebas en al seva línia de "el ciclisme es fàcil", l'Agus i en Xavi que no havien fet mai la sortida, la van gaudir a tope degut a la seva excel·lent i immillorable condició física

A l'inici del fideuer ens vem acomiadar d'en Xavi que va continuar per carretera fins a Esparreguera ja que tenia un compromís. La resta vem escalar el fideuer i, finalment també la drecera que en David proposà des camí crta Olesa fins a aeri esparreguera.

Missió Vaqurisses completada, en tots dos sentits de la paraula, ja que vem completar la clàssica amb nous itineraris com observareu al track.

Fantàstica sortida i tots en forma òptima. La medalla al mèrit per en Fulgui , que va llençar-se "a lo banzai", sense frens, per on en David ens va dir sense dubtar ni tres segons quan ja pràcticament arribàvem

Després de la baixada camicace, la bici es va arreglar sola 😂

Moltes ganes de repetir i disfrutar la BTT i esperit bikedeferro.

Les dades tècniques de la sortida : 43 km; 959 m de desnivell acumulat; pendent màxima 14%

Seguim planificant noves fites  i tot i que ens faltarà gent imprescindible per la nocturna, aviat serem tots a punt.

Bikedeferro forever