diumenge, 21 de maig del 2017

La primera de l'Efren

Fantàstica sortida !!


Des d'Esparreguera en molt bona companyia i per fantàstics camins, magnífiques vistes de Monistrol i i Montserrat

Pista majoritàriament, però molta pendent, llambordes i grava, ja des de la pujada de la Puda i fins a Monistrol.

Un cop allà ens prenem un respir involuntari, en tant que ens va costar una mica trobar nous camins que ens portarien fins a Santa Cecília, sense trepitjar carretera.

Finalment i després de pujar una bona estona, fins a la famosa corba de "la font de la dona morta ", que delimita el duríssim tram final, no vàrem veure cap font ni dona pàlida amb cap bicicleta de muntanya, sinó un parell de ciclistes de carretera. 

Reconec que no vàrem estar a l'alçada per error. El repte era pujar fins dalt Santa Cecília sense posar el peu a Terra !! Però creiem que anàvem pel camí correcte i perquè no dir-ho, ja amb ganes d'agafar una mica d'asfalt, ens dirigim per carretera fins a Montserrat.
Creiem que havíem arribat a Santa Cecília per camí il·lusos de nosaltres !!!! 

En adonar-me que el GPS m'advertia de l'error, vaig intentar convèncer el company de ruta per tornar enrere la baixada i intentar trobar el camí BTT fins Santa Cecilia sense èxit perquè el company ja pensava en arribar a Montserrat, on tenia coses importants a fer i on hi havia de fer nit, de tal manera que "carretera i manta " i cap al Monestir ens dirigim . 

Destí massa concorregut, tot fer dia de platja, la gent va escollir muntanya.
Ja a la bifurcació - carretera cap a Can Massana, degut a la massificació d'autocars i tot tipus de vehicles , vaig despedir-me i seguir la ruta de regrés tot sol a Esparreguera.

El company de ruta es va quedar a Montserrat, on segur que va trobar gran espiritualitat mentre jo vaig haver de meditar sobre la bici tornant cap a casa ( quina calor 🦂🌞)

La tornada fins can Massana com sempre interminable, més amb aquella chicharra i parlant amb mi mateix , en un diàleg força interesant 

Com en arribar anava be de forces i em va quedar l'espina de pujar el tram final BTT fins a Santa Cecília, vaig decidir:
  1. completar ruta i track setmana que ve
  2. baixar roques blaves per tornar-les pujar.
Anhelava tornar a baixar per escalar els Blaus com a vells temps amb els bikedeferro. A poc a poc, però amb pas ferm i contemplant la muntanya única després de tanta carretera de tornada.

Per fi una bona sortida en btt, amb la meva Ghost gairebé nova de trinca, he gaudit molt més que patit.

Desvivell de 1500 m acumulats en 58 km

1 comentari:

  1. Bé, diguem que és la primera crònica al bloc, perquè els teus comentaris al whats són catalogats com a cròniques.

    Me n'alegro que t'hagi agradat la sortida, vàreu pujar al coll de les Bruixes?. Ah i ja m'agrada que hi hagi algú que tot i desprès d'una bona sortida encara tingui ganes de fer alguna cosa més...

    PD: Cabrons quan torni em portareu ofegat

    ResponElimina