E, com fom en el PIR, no passaren pocs dies que el nou rider dels Cicles , ab lo Martorellenc Cosco, amic nostro, e ab tota sa Cort, venia ab quatre galees.
M'he crescut, això de dir-me cronista ha fet que se'm pugin els fums (perdona Pere per plagiar-te). Lo que deia, que avui ens ha acompanyat en Manolo i el Cosco, aquest últim si més no, fins a Can Maçana.
Rememorant temps passats, he arribat amb més de cinc minuts de retard al PIR (l'original), Allà m'esperaven en Sebas, l'Abelaira, en Josep O., el Fulgui, el Cosco i en Manolo.
Com ja ve sent habitual, alguns dels integrants havien de tornar d'hora. Havíem de decidir quina ruta preníem i el capità, en Sebas, delegà la seva responsabilitat al grup.
El més lògic hauria estat fer una Beguda i antenes per a que, qui volgués arribar d'hora, pogués tornar-se'n per carretera, però no, se'm va acudir d'anar-hi a Castellolí.
Ja de bon començament liderava a cua del grup. En un error de càlcul se'm va acudir de pujar per la Vinya Vella, Diguem-me que el gruix del grup estava a la Font del Códol quan jo feia les darreres rampes de la maleïda masia.
Les sortides amb el Manolo és lo que tenen, marica l'últim, i jo m'he tornat una nenaza.
Al planeta dels simis (EADA per als neòfits), em van deixar prendre el lideratge . Escollia el corriol de la ZB5 per arribar a l'Span Deck. Un peu a l'inici fruit d'una rebrincada de la bike però la resta amb un ZERO que ningú no ho va superar (Aniento, si tu no vens, sóc el putu amo).
A mig camí ens trobàvem amb el Fabian que ens va voler acompanyar fins a Can Maçana.
Em sentia com Pere I el Cerimoniós, mica en mica anava perdent als meus escuders. Primer en Sebas que en arribar al Bruc de Dalt girava cua. A la barrera de les batalles (la d'abaix) era l'Abelaira crowd qui també em deixava a les mercès del Manolo i el seus sequaços. Tota una fita a resoldre en solitari.
Seguia anant l'últim, però amb la idea de no posar peu a terra.
A les ondulades patia com mai però les superava amb un punt d'honor digne dels grans conqueridors. Un error de càlcul provocà un segon peu a pocs metres de la barrera de Can Maçana.
Aquí, en Fabian i el Cosco ens abandonaven, era un partit a tres.
La baixada a Castellolí no va tenir cap incident. Bé, en Fulgui va fer algun peu més i en Manolo canvià la bike per la Duatló.
Tocava ara la pujada. Quin patir. Mai no se m'havia fet tant dura la pujada al Coll del Bruc. Els meus companys d'aventura començaven a estar farts d'esperar-me. Si no t'agrada la pista, quan aquesta té un desnivell del 12 al 15% resulta odiosa.
Acabava la pujada i començava l'alçalera. Deixava que el Fulgui i en Manolo anessin al davant, per no malmetre el seu ritme. I només començar, zasca, relliscada i peu a terra. Continuava pujant i feia cap amb els meus companys que caminaven per la part tècnica del corriol...
Diguem-ne que el veure'm derrotat però capaç de pujar sense baixar de la bike els va motivar. Fins al coll ni un sol peu de cap dels integrants de la sortida.
Quatre fotos per immortalitzar la sortida i drets cap a casa per carretera.
M'hauria apuntat a qualsevol alternativa, però vaig agrair la drecera. Avui no tenia esma.
Es girava mal temps. No vam fer els oficis. directes cap a casa.
M'acomiadava del grup tot dient;
-Senyor, jo us faç tal resposta, que vós, encontinent trametats per el senyor Fulgui, vostra sor, que vinga a vós per veure-us, e si lo biker, en Manolo, no ho vol que vinga a vós, que la'n façats venir o per força o per grat, car, com ell, senyor, serà ab vós, ell us dirà lo fet de la veritat. AUPA!!
Nomes 47 km i 1.233 m de desnivell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada