Essència Bikedeferro

Però que hem fet!!

De mica en mica van marxant, tot comença com un joc, ara fa una petita sortida, ara surt entre setmana... i passa el que ha de passar.

El resultat uns monstres de les bikes que, com aquell dels hostalets, malauradament han passat al costat fosc.

I ho anomenem costat fosc perquè ho tenim molt negre o pelut si volem seguir el seu ritme. Si senyors, estem davant d'un veritable procés secesionista, aquest si que inconstitucional. Ja no cal ni fer la classificació, han reventat literalment tots els registres.

Si segueixen a aquest ritme, aconseguiran arribar allà on els exploradors no van poder arribar, al límit del mon.

Aquesta crònica no intenta, ni molt menys, fer ombra a la pel·lícula d’Al Pacino (Carles i Efren vosaltres ja m’enteneu), però és que arriba un moment que un ha de tornar als orígens per tornar a trobar el sentit de tot plegat, de tornar a sentir passió per aquells petits detalls que t’omplien el dia a dia i que, sense saber perquè, deixen de tenir sentit.

El gruix del grup ha marxat, i seguir-los suposa patir, patir molt. D’altra banda, el Sherpa m’ofereix unes sortides amb mega-cracs del club ciclista…, l’alternativa és patir encara més.

Què em queda? tornar al principi de tot plegat per intentar trobar allò que va fer que estimés aquest esport.

Així que dissabte, a quarts d’onze del mati, vaig sortir direcció Can Maçana. La idea era provar-me, veure la capacitat de patiment que podia acumular.

Els genolls semblava que anaven a trencar-se en cada moment, els turmells eren dues roques inflexibles que ni tant sols van voler aturar-se quan avançava al camí veïnal a la secció femenina del club ciclista Esparreguera.

Un cop fet el cim, l’alternativa, dons allò que als del costat fosc no els hi agrada: cercar tots els corriols que hi havien de tornada a casa. Bé, em tornava a divertir a sobre de la bici.

Pel diumenge, el del costat fosc (a excepció del Cosco) estaven literalment trencats. Als meus fútils intens de sortida multitudinària només va respondre en David (el Fulgui ni Portals 2015 ni Ducatti ni res de res). 

Només sortir se’ns va afegir en Fabian de Zona Bici.

Quina sortida!! han estat només 31 km, però tot corriols i pujades cardio. Per fi BTT en estat pur i a més arribant a casa a les onze, prou d’hora per a que la família pogués gaudir de la nostra companyia.

De moment no deixaré de practicar aquest esport (a no ser que el metge m’ho prohibeixi). Ara toca recuperar l’estat físic (no sé com perquè el cap de setmana vinent em toca de cangur) i, mica en mica, intentar seguir l’estela dels del costat fosc.

PD: Aquesta setmana estic de viatge i no puc, però dijous 5 de març farem un curs bàsic del Land per a que podeu editar i dissenyar noves rutes (ja us aniré informant).

Res més, sigueu bons minyons i no feu spinning. Per cert, l'anterior crònica només 5 visites....

Posem ordre

Uff!! Per fi de nou a casa. Ara toca tornar a lloc tot allò que el grup ha desmanegat.

Quasi un mes sense poder fer activitat continuada, entre les obligacions familiars, les anades a la neu i els viatges de feina, no he pogut estar marcant la pauta del grup. El resultat:

• als mega-pros se'ls hi ha anat la pinça, marcant-se sortides de més de 100 km inassolibles per a la resta dels mortals.
• la clàssica sortida en BTT dels diumenges, desapareguda.
• l'efren que no aconsegueix guanyar les partides d'escacs...
• El Fulgui canviant la montura de l'especiallized per la Ducatti (Fulgui, ja coneixes la història dels riders que porten Ducatti, en Flores t'ho pot explicar al detall...)

Resumint, CAL POSAR ORDRE!! I començarem actualitzant la classificació, així que nois, teniu aquesta setmana per passar-me els tracks que heu fet durant tots aquests dies per tal que aparegueu allà on us ho mereixeu.

Aquesta setmana, considerada com a setmana de transició, se n'han fet diverses sortides. El Dani, dissabte es va marcar tot solet un Begues amb la flaca (això si que és tenir força de voluntat).

Un altre grup, al qual de forma equivocada em van convidar, va fer la Mandroso's route. La veritat és que, malgrat el meu pèssim estat de forma, la ruta és força completa, un pel dura, amb pista, corriols i esmorzar.
Bé, la propera vegada ens saltarem el darrer ítem. Aquesta ruta dona els primers punts de la temporada al Sherpa i al Josep A. Nois, aquests arribaran al mes de maig amb un estat físic fora de l'habitual (no els podrem tossir a la cara).

 

 

El diumenge havia anunciada al whats una sortida PRO en carretera cap a la Llacuna. No tenia previst anar-hi, però com ningú no s'apuntava a una sortida en BTT, vaig decidir de, si més no, iniciar la ruta amb ells.

En Manolo, el Cosco, la Cristina i un company més estaven a la cruïlla del Solmania. En Sebas s'havia desmarcat a darrera hora, i quan ja començaven la sortida, vaig aparèixer per mig espatllar-la.

Literalment anava arrossegant-me, tot i els intents del Manolo per a que no perdés el ritme de la carretera. Però la salvació em va arribar en forma de cartera. Un vilatà de Piera va perdre la seva cartera a peu de carretera i vaig sacrificar la meva sortida per poder dur-la a la policia local, mentre la resta del grup seguia amb l'objectiu programat.

Com a .penyora, els hi vaig oferir unes meravelloses galetes orientals amb ginseng i substàncies dopants (hores d'ara els elefants rosa encara deuen estar ballant).

 

Bé, de moment res més. Gaudiu de la música romàntica que en Carles ha escollit amb motiu de Sant Valentí i estigueu atents al blog i al calendari (aquest dijous ja tenim una activitat programada),