dilluns, 30 de juny del 2014

La llegenda continua

Diumenge, 29 de juny de 2014. Hora local 5:30 AM. Surto de casa direcció cap a la casa de Dani, que ja tenia preparat el cotxe per marxar.
Al pocs segons comença a ploure, just quant arriba el David. Les seves paraules premonitòries: “No feu cas, aquí pot estar caient una de grossa i allà dalt està totalment assolejat”. I sí, no té res a veure el temps a Sant Julia de Cerdanyola i Esparreguera. La única pluja que ha caigut aquí ha estat el ruixat que ens desitjava un bon dia i a la serra del Catllaràs el dia ha estat ple de tempestes, boira i fred.
Sospitós que en tot el camí no ens hem trobat cap altre cotxe carregat de bicicletes. Matinar més del compte ja és una tradició dels caracol bikedeferro. Dons ens hem presentat a la línia de sortida amb més d'una hora d'anticipació. Recollida dels dorsals 40, 41 i 42 i drets a fer un cafè, tot veient la tempesta que omplia de fang els camins que havíem de practicar.

Una traca donava sortida a la nostra Catllaras. Les sensacions no eren gaire dolentes als 10 primers quilometres de pujada ininterrompuda. Abans d'arribar a l'avituallament, en Dani s'ha despenjat. A petició seva hem continuat el David i jo, al meu ritme, perquè el David tenia cames per batre el rècord mundial de la Catllaràs.
El terreny, a mida que ens apropàvem al roc del Catllaràs, es feia cada vegada més impracticable, de cada tres pedalades una es perdia lliscant al fang. AL arribar al roc el David, amb molt bon criteri, ha proposat de prendre el camí de la pedalada mitja. La meva inconsciència de voler emular al Fulgui ha estat la meva perdició. No havíem rodat ni 200 m i ja estàvem fent equilibris sobre el fang per no caure al terra.
Baixades pedregoses i enfangades i corriols impracticables han estat la tònica de la resta de la pedalada, ah i també rampes de més de 13% que estratègicament trencaven el ritme dels que volíem arribar a bon destí.
Llàstima del fred i la boira, no hem pogut gaudir de l'entorn. Però el pitjor ha estat la pluja que ha deixat xopes totes les arrels del arbres i que provocava les contínues relliscades i caigudes dels que no volíem baixar de la bici.
En David m'ha hagut d'auxiliar en un parell de vedades, bé de fet el primer que agafava era la bici...
L'any vinent, si no plou, repetiré. Aquests corriols són fantàstics però la sensació de descontrol ha estat excessiva. Jo pensava que això nomes passava amb el ferro.
Tenir que empentar tant la bici m'ha destrossat, tant que entre el tercer i quart avituallament estava disposat a deixar-me arrossegar pel cotxe escombra. Però novolia quedar malament amb uns companys del CCEsparreguera que ens acompanyaven durant la pedalada i per sobre de tot, havia de localitzar el monument que al 2009 li havien fet al Fulgui.
I m'ha semblat veure-ho, tant ha estat l'emoció que he abandonat la bici en plena baixada i m'he precipitat cap l'abisme, on m'havia semblat veure l'esfinx immortalitzada del Fulgui. A mig vol m'he adonat que només era un miratge i sort d'un arbre que se m'ha ofert per esmorteir la batacada.
Quedaven nomes 500 m de corriol fins arribar a la pista que ens conduiria a la carretera capa a Sant Julià. Després de la pista i del darrer avituallament, una petita pujada asfaltada a la que les rampes musculars han estat continuades.
No sé el temps que hem fet, pot-ser no s'ha aconseguit superar el temps del Fulgui. S'ha de dir que les condicions meteorològiques no ho permetien.
Només una frase per finalitzar la crònica: Nosaltres també hem fet la llarga (i en modalitat x-treme)!!.

dilluns, 23 de juny del 2014

Són bojos aquests romans...


Bé, m'he permès posar aquest titular extret dels còmics d'Àsterix per descriure el que ha estat un cap de setmana un pel diferent.
Després de dues setmanes d'inactivitat del gruix del grup (l'esmorzar de Sant Pau de la Guàrdia no compta com a sortida), tocava reunir a la gran majoria per fer una activitat conjunta.
La setmana havia estat molt tranquil·la, el flux de guasaps es dirigien a felicitar a l'Alessandra i al Josep Flores per la seva gesta a la marxa de les tres nacions. També cap al Dani, una parella complidora (sort que les nostres respectives no llegeixen aquest bloc).
Dissabte em vaig despertar amb un mal a la gola típic dels refredats estiuencs, la temperatura 39 (vaja que estava fet una coca). De totes formes no estava disposat a que malmetés la tant esperada sortida dominical. 
Crec que l'estat febril és el no em va deixar controlar l'evolució dels esdeveniments:
  • Volia fer una sortida llarga i amb el màxim possible d'integrants.
  • Manolo, amb bon criteri, proposà d'anar al Tibidabo, per a que el coneguessin
  • Fulgui, Sebas, Efren, David van objectar que havien de ser d'hora a casa per fer nosequé
  • I a partir d'aquí es va iniciar una proposta per sortir un pel més d'hora. Un pel més d'hora són les 6:30, no les 4:30!!!.
Davant d'aquesta bogeria em vaig negar en rodó, el que va provocar una sèrie de missatges relacionats amb gallines i els ous del Calimero. Resumint, vaig claudicar, i després d'anar a buscar a ma filla a les tres de la matinada a Olesa, m'he posat la disfressa de rider i cap al PIR. 
Teníeu que haver vist la pinta i la cara de cadascun de nosaltres. A les 4:30 al PIR hi érem: Manolo, David, Cristòbal, Sebas, Efren, Josep Flores, Fulgui i Ferran, “els iluminaos”.
La sortida un pel accidentada, primer algú s'havia oblidat els guants, després, al passar al davant de les carpes del CIRCUS (Xocolat), la musica maquinera ha despertat la vessant juerguista del dels guants que entre saltirons i ritmo de la noche ha caigut a l'asfalt (i sense cubata).
Vist que no hi ha via res greu, hem seguit rumb cap a Molins. Algú ha fet el comentari que era la primera vegada que passàvem pel túnel d'Abrera amb il·luminació. 
Tot just a Molins el sol ja començava a fer acte de presència i les primeres rampes feien que el grup se'n anés estirant. Aquesta vegada no han hagut errors de navegació. La pista era força bona, però les sensacions no, i és que la febre i la inactivitat m'havien fet perdre aquell punt addicional de la 27,5. Però no era l'únic que estava patint, el genoll de l'Efren segueix sense està recuperat i les punxades tornaven a a fer-li la guitza.
 
No hem pogut fer el tant esperat cafetó ja que a aquelles deshores no hem trobat cap bareto obert. Tant sols hem rebut l'amable suggeriment d'un vilatà de Valldoreix que ens convidava a parlar més fluix (aquest de ben segur que portava sense “picarpedra” més d'un any.
 
 
 
Per fi arribàvem al Tibidabo on ens hem fet aquestes boniques fotos.

 
La boira que hi havia a Barcelona no ens ha deixat gaudir de les vistes, i es que el camí de les aigües estava desert. Només calia destacar els exercicis provocatius d'una runner que semblava que buscava alguna cosa més que posar-se en forma, però havíem de tornar i no podíem perdre més temps. 





Fins i tot la trencadissa de la cadena de la 29" del Flores ha estat canviada a una celeritat digna de l'equip Ferrari.
La tornada ha estat dura, molt dura per l'Efren i per mi. A tall d'exemple, he posat peu als corriols que fa un mes surava amb l'Scott.
A part del Manolo, hi ha dos noms que mereixen una especial atenció: el Cristobal i en Flores, que han arribat a aquestes dates en un nivell de forma excepcional. Quina tornada nens!!!
 
Les dades:
Distància: 101 km,
Desnivell acumulat: 1.300 m
Punts: 154
Bonificacions: cap



dissabte, 21 de juny del 2014

Actualitzant dades...

En previsió de la jornada dominical i per acabar de convèncer aquells riders més mandrosos, he trobat temps d'allà on no en tinc i he pogut actualitzar les dades de la classificació.

Si us dic que hi ha una rider que s'esta sortint, a ningu no li sorpendrà. Encara està amagada a la zona mitja de la classificació però ara disposa d'un nou gadget amb el qual podrà enregistrar les seves rutes de dissabte que mai no han estat puntuades. Vaja, de ben segur hores d'ara estaria entre les 5 primeres posicions.

Les dades que he afegit correponen a les sortides del dia de la cursa de formula 1 i la de diumenge passat (les tres nacions):
Qui va fer la Bauma suma 84 punts
Qui va fer un Castellolí - Antenes suma 109 punts.
Qui va fer les tres nacions suma 144 punts + 10 de bonificació.
 
Mireu la classificació i veureu com ha canviat.

Demà toca fer un Tibidabo, concretar el tema de la samarreta i la ruta de diumenge vinent, a més hem de fer la  inscripció de la Nocturna.

La Nocturna:
He parlat amb la organització i farem dos grups: Bikedeferro Caràcols I i Bikedeferro Caràcols II. Però sortirem plegats, així qui vulgui es podrà afegir al grup.

Bikedeferro Caràcol 1:
  • Carles
  • David
  • Alessandra
  • Dani
  • Ferran
  • Efren

Bikedeferro Caràcol II:
  • Josep Vives
  • Raül
  • Cristobal
  • Sebas
  • Fulgui?
  • Josep Flores
Apa, aneu carregant bateries.

[Espai publicitari]
- Si algú no te llums, els de CompeGPS venen unes de molt bones. El Carles us podrà donar més informació.
[Fi espai publicitari]

diumenge, 8 de juny del 2014

Esmorzar de germanor

Un any més, hem fet la tant esperada anti-sortida en bicicleta. Cada any, per a que no sigui dit, dediquem un diumenge per fer una sortida amb un únic objectiu: la botifarra.

No cal dir que és la sortida més concorreguda de totes, tot i que aquest any han estat baixes l'Efren al que la ressaca no li va permetre tornar a casa, en Fulgui que encara està pagant la penitència de la duatló del Diable i en Flores de baixa per un sospitós refredat que li està fent perdre molts quilos de pes. També han faltat l'Aniento i el Sherpa Mandrós, pot-ser és que no estaven al cas, ja que no solen fallar a aquesta fita.

De totes formes aquestes absències han estat suplides per la tornada del Josep Sicilia (que dobla els punts).

La ruta: La llarga (bé, vist les darreres sortides ara li hauríem de dir “la curta”), a petició de l'Alessandra que diumenge vinent farà la pedalada de les tres nacions (Carles, pren nota perquè el Dani li ha dit que si l'acaba li regalarà un Sportiva2+ o un Ultra).

Hem rigut, ens hem fet un tip de menjar botifarra i seques i finalment hem decidit d'una vegada per totes de fer la tant esperada vestimenta del Bikedeferro Team.

Tenim deures:
  • Fins dimecres està obert el concurs del disseny del logo de l'equip: Un cargol (millor dit un caràcol).
  • Dijous penjarem els logos i s'escollirà el més votat (recordeu que les enquestes només funcionen des de l'ordino, els aifons i els android no permeten votar).
  • Car cercar patrocinadors. De moment tenim les Olives del Flores, però per tenir possibilitats d'accedir a una vestimenta més PRO a un preu assequible ens caldran més (els del 18% van aconseguir 1000 €). Penseu que als patrocinadors els hi hem de vendre la nostra participació a curses multitudinàries: La Nocturna, La Berga-Santpedor, La duatló del diable, La Portals, La Catllaràs, La cursa de l'esquiador, La pedalada de Santa Llúcia, i també a actes socials i benèfics: curs de GPS per a no iniciats, ....

He sentit que algú anomenava Catllaràs? Dons el David anirà a fer-la el proper 29 de juny. Si el Carles té el compromís de la Transpyr jo l'acompanyaré. Sinó, anirem a fer un Turó de l'home per carretera.

Penseu que tot aquell que participi a aquest tipus d'activitats rebrà una bonificació de 20 punts a la classificació (Manolo tremola!!).

Bé, com podeu veure l'agenda està força plena, i no dono a l'abast! Qui vulgui vestimenta s'ha d'identificar amb un comentari a la pàgina maiot bloc.

Us deixo amb unes boniques fotos estiuenques tot convidant-vos a la nova pàgina de l'agenda del grup.



Les dades d'avui:

Distància: 46 km
Desnivell acumulat: 1.000 m
Punts sortida: 84
Punts sortida diumenge passat: 129 !!

Bonificacions: 
Avui; Josep Sicilia: x2
Diumenge passat: Efren: +5%

PD: dues cosetes,
1,- La setmana vinent me'n vaig a veure les noies MONSTER a Montmeló.
2.- Us puc assegurar que les rodes de 27,5” també punxen.


dimecres, 4 de juny del 2014

La ruta impossible

Diumenge, 1 de gener. Un dels riders del grup disposat a perdre's pels vols de Martorell durant la duatló del Diable. La resta seguíem amb la nostra conxorxa per desmitificar la gran ruta 2013.
 
Calia però, un pas previ, fer una ruta que garantiria assolir el repte amb èxit.
 
Si, el Cogulló ja comença a ser un passeig. El Cogullo X-trem com un passeig amb una mica més de bosc, l'alternativa, el Cogulló XXL: Cogullo X-trem + Castellolí + Antenes. Aquesta fita, de moment, no ha estat ciclada per cap rider. Molts ho han intentat, però sempre sense la recompensa de l'arribada.

Era un dia assenyalat, els companys d'aventura eren una garantia per a tant preuada empresa. És més, el dijous anterior, un equip especial m'havia fet un pla de d'entrenament especial:



Però ja de bon començament les coses es van començar a tòrcer. En Josep Flores feia tard, quina estranyesa? Si sóc jo el que arriba sempre tard. Amb una mica de demora sortíem direcció a Collbató. La 27,5 volia recuperar el temps perdut, però no podíem forçar la màquina: l'Efren sortia d'una lesió i el David no les tenia totes i volia formar part dels PRO, però una ruta tan llarga...

Quasi com una exhalació arribàvem a la cruïlla del camí de les batalles. Com no havíem recuperat gaire temps i com que tampoc hi havia gaires bones sensacions, varem escurçar per Montserrat Parc.

A les primeres rampes de Maians dos dels companys van haver de fer una escatològica aturada tècnica que va fer disgregar el grup. En Manolo, sobrat com sempre, els va esperar deixant que en David el Cristobal i jo anéssim fent via. Un somriure maliciós es deixava entreveure al seu rostre tot pensant: ja us agafaré, ja...

A aquestes alçades, la màquina del Cristobal va començar a funcionar, posant terra pel mig. En David i jo ja havíem superat les rampes més dures i em veia coronant en segon lloc el Cogulló, però va aparèixer el Manolo al que en principi controlava fins al click de canvi de pinyó per deixar-nos clavats a escassos 200 m del cim.

Aquesta petita decepció es va veure compensada per la cara d'alegria del David pel seu primer Cogulló:




A la tornada i per evitar les temptacions més carnals, en David, l'Efren i jo varem decidir de prendre el corriol. Com baixa aquest nou PRO!! La descripció de les temptacions la faran als comentaris el Manolo, en Flores i el Cristobal.

Tocava anar cap a Castellolí, i TOTS els riders seguíem amb el pla previst. A mig camí uns esparreguerins perduts ens van donar conversa.

Tanta aturada començava a fer els seus efectes sobre una tendinitis mal curada.

Per a algú, les rampes de pujada a les antenes s'havia convertit com a un fita inassolible. El grup va respondre: si uno cae, caemos todos. Així al coll del Bruc verem prendre rumb cap a casa. De nou el CXXL quedava com la mítica sommiada.

Seria un error intentar-ho de nou la setmana vinent, a més, toca sortir a esmorzar. Farem un Vacarisses (en-recordeu-vos de portar diners en comptes de barretes enrgètiques).

Les dades:


Distància: 80 km
Alcada acumulada: 1.525 m
Índex IBP: desconegut (s'ha penjat la pàgina web).

PD: Així que l'hagin arreglat actualitzaré els punts.