Conspiració

Abans d'entrar en matèria deixeu que publiqui les fotos del primer curs bàsic d'ús del GPS.

Ja us val caràcols, tant sols el Vives va venir a escoltar-me. El proper que tractarà de confecció de tracks i e-roadbooks, serà de pagament (ah, no sabeu la diferència entre un track o un e-roadbook?).

També vull recordar-vos que tota la maquinària per a la confecció de l'equipació d'estiu del Bikedeferro Team està en marxa.

Cal afinar però el disseny del logo (fantàstics els esbossos d'en Vives que si va venir al curs). El Fulgui ha de dissenyar l'equipament (recorda que ha de sortir per algun lloc l'estelada). També hem de buscar patrocinadors, aquesta feina li deixo al Flores, al Josep Sicília i a tots vosaltres... 

Tornant a la crònica, en Cosco ha estat el culpable que avui toqués fer una sortida PRO, tot dinamitzant els missatges de whatsapp a mida que s'apropava el cap de setmana.

Sospitós, però molt que sospitós el silenci d'en Fulgui, Sebas i Dani, ni comentaris ni res de res, tant sols una referència a la cursa del Diable de la setmana vinent... s'estava gestant la gran conspiració.

Dons aquest matí m'he trobat al PIR al Manolo, que ahir es va cascar 95 km amb l'Aniento per carretera, al Cristòbal, a Josep Flores i a un David il·lusionat. En Cosco, hàbilment s'ha descartat a darrera hora enviant una excusa de sortideta per carretera.

Bé, el grup anterior, tot havent llegit la crònica de la setmana passada i la lapidària frase que a mode de corol·lari s'ha afegit a la pàgina de frases mítiques, es va proposar que me l'empasses amb patates. 

Per als nous lectors us poso en antecedents: En Manolo és el Manolo i no cal afegir res mes. En Cristobal i en Flores surten habitualment dimarts, dijous i algun divendres amb la penya del 18% i estan amb un estat de forma excepcional. En David, que està en llibertat condicional, aprofita els pocs moments que té de llibertat per imposar un ritme endimoniat que ofega als riders mortals.

Resultat, m'han destrossat en tots els camps, pujant al Fideué, arribant als Caus, a les rampes de més del 19% que hi ha arribant a Can Pobla (que no és un poble i no té servei de restauració), per no parlar de la tornada que tot i havent fet drecera per Olesa ha culminat a una pujada per les roques blaves.

El que més riu és per sap que ja torna

Però tranquils Dani, Sebas, Cosco, Alessandra, Fulgui, ja us ho faré pagar. Sóc rancuniós i tinc molta memòria. I no serveix d'excusa que ahir vàreu sortir per carretera per ajudar a preparar la pedalada a Andorra de l'Alessandra, la Sònia i la Cristina. Això es fa a Montmeló, on dijous anirem a practicar tècniques de ruta en grup.

La ruta fantàstica, avui el roadbook ha funcionat a la perfecció i no ha hagut cap errada de navegació. Hem anat un pel més lluny que la vegada anterior, como mola! (fins als límits d'on es pot pedalar legalment), i en Manolo ha baixat el seu ritme per a que tingués una referència per no defallir a la tornada.

Fins i tot en Flores ha pillat cacho, quin petonàs nano.

La ruta ha estat aquesta:

Les dades:

Distància: 70 km (odòmetre d'en Manolo)
Ascensió acumulada: 1.726 m
Índex IBP: 157 punts (cada dia més a prop de la fita d'en Fulgui).

Les nenes d'excursió amb el Dani (verano azul)

Per a la propera sortida identificaré como waypoints totes les fonts per a que el Cristobal pugui omplir les cantimplores.

Una sortida amb vistes...

Podia haver estat una setmana perfecta, però només el tró de Cervera ha estat a l'alçada de les circumstàncies.Vist que les alegries ens les havíem de generar nosaltres mateixos, se'm va ocórrer de proposar una ruta alternativa a les que habitualment ciclem.

L'Efren s'havia auto-descartat (no cuela, el diumenge no fan TACs), però el gruix del grup podria gaudir aquesta meravellosa experiència. A més pel feisbuc havia convidat a un tou de gent (de Zona Bici, de La Taca, ...) inclús estava convidat aquell que s'estima fer de monitor de xicotes en bicicleta, si aquell que deia que amb nosaltres no tenia prou i que havia passat al otro lado...

Però no, ja m'he adonat que és una errada indicar el km previstos abans de fer una sortida. A PIR només m'esperaven el Dani i el Manolo (el Cosco ens esperava al Pont del Diable).

El dia ha començat fred, molt fred. Perquè no he agafat el maniguets!! La ruta preveia baixar fins a Olesa per prendre el camí del riu. Però algú ens esperava i no volíem arribar tard, així que el camí més ràpid era per la Seat.

Reagrupats al Pont del Diable començava l'aventura, la baixada fins al trencall de Molins va servir per escalfar les cames, el fred matinal havia deixat pas a una temperatura fantàstica per rodar. El cel enteranyinat no deixava que el sol sobreescalfés als quatre riders que començaven aquesta aventura diguem-ne un pel agosarada.

Encara no domino gaire el nou sistema 3, i el roadbook que vaig estar treballant dissabte no acabava de funcionar. Així que va passar el que havia de passar, vaig cometre una errada de navegació que va estar a punt de malmetre la sortida.

Tots dubtàvem de la ruta. En Cosco coneixia molts d'aquests camins, i plantejava alternatives. Però no. Quan se'm posa una idea al cap ja em coneixeu, i la veritat és que els meus companys no van dubtar de seguir la meva iniciativa. Varem utilitzar el GPS a l'antiga usanza, es a dir com si fos un mapa i una brúixola, fins interceptar el recorregut dessitjat.

Arribar per aquestes pistes al Tibidabo, es com tornar des del Cogulló, veus la fita (Sant Pau de la Guàrdia), però no arriba mai. Serpentejàvem per les pistes de Collserola, es veia per darrera del revolts, es tornava a amagar... El ritme força ràpid, però tots conservàvem alguna cosa, la mare del Fulgui estava fora i no hi havia la possibilitat de que vingués a recollir-nos.

I finalment el Tibidabo. La ruta no ho preveia, però l'ocasió s'ho mereixia, així que una mica més de pujada fins a l'entrada del parc no estava de més. M'ha fet gràcia veure que molts riders veien la fita de pujar a l'entrada com un acte heroic, ma fet recordar dels meus inicis amb la BTT, i és que amb això de la bici, l'escull està només al cap.

Des del Tibidabo varem anar a cercar la carretera de les aigües. Que us haig de dir, quines vistes!! si que mereix la pena allargar la ruta per gaudir de les vistes, i també per veure Barcelona, que és la ciutat que hi ha a sota del la carretera.

Però tota cosa bona s'acaba i la carretera ens portava de dret a la pujada a sant Pere Màrtir. Després per la carena de Collserola fins a Vallvidriera. Les cames ja començaven a defallir...

La pista que sortia des de Vallvidriera semblava que no es volés allunyar del Tibidabo. Seguia estant allà, i nosaltres pedalant sota la estreta mirada del Crist que corona l'església, No podia ser, la ruta s'havia convertit amb un remake d'atrapado en el tiempo: atrapado a Collserola?...

Una altre vegada les mirades es van fixar al meu GPS, però no, estàvem a la ruta prevista. 

Deixàvem la pista per endinsar-nos en un sender que ens feia gaudir d'un altre tipus de vistes. Baixades, pujades i com a colofó una festa rave. Nosaltres no fèiem bona pinta, però la dels que estaven a la festa us ben puc assegurar que ens superava de plé.

Aquest camí enllaçava amb un altre corriol que finalitzava al restaurant de la Creu d'Olorda, on també varem gaudir d'unes bones vistes...

Aquí en Cosco ha prés la iniciativa i, passant del track previst, ens ha dut en un descens vertiginós fins a Molins de Rei. Ens hem perdut el corriol de les canyes, però crec que tots ho hem agraït.

La resta no té més història, hem tornat a un molt bon ritme pel camí del riu (mitjana de 14 km/h) i això que ens aturàvem força per assegurar-nos en la navegació.

En Manolo m'ha enviar aquesta foto que és força eloqüent:

I tinc una frase mítica nova: aquell que diu que l'important no és la bici sinó les cames, menteix o no té una scott.

Estem contents d'haver fer una ruta d'índex 154 IBP i de la bonificació de 10 punts que ens hem guanyat (bonificació per habilitat en l'orientació i en creure que el que porta el GPS portarà al grup a bon destí).

Les dades:

Distància: 100 km (dades del odòmetre del Manolo)

Alçada acumulada: 1.300 m (IBP diu 1800)

Punts: 154 + 10

Ah, i al Dani ja el podem incloure al grup dels PRO (caràcols-pro). Demà, si puc, penjaré el vídeo. 

Previsió ruta:

Aqui us deixo un sinòptic de la ruta prevista per demà:

L'horari previst de pas per Martorell (pont del Diable) és al voltant de les 7:50

Detall de la ruta a Collserola

La distància total és de 96 km i un desnivell acumulat de 1.300 m (8.000 si ho graves amb un garmin)

Horari previst de tornada: 14:30

Se me va a mojar la ropa.

   El Domingo apareció un poco nublado, aun así, las ganas de salir en bici y encontrarme a Manolo y Dani el día anterior y decirme que también iban a salir, fué motivo suficiente para arriesgarlo todo y dar una vuelta por ahí.En el PIR estábamos Cristobal, Dani, Alessandra, Sonia, Sebas, David y un presente. Como? y Manolo? parece ser que salió el viernes y sábado en carretera y el Domingo estarba cansado. ¿Quizás es el fin de un mito? ¿Estará perdiendo fuelle el eterno campeón? Ahí lo dejo, ya sabéis que no me gusta crear polémica.

   Comenzamos a subir para Collbató y casi llegando, la lluvia empezó a caer sobre nuestras cabezas. En esto, que algunos de los arriba presentes se dieron la vuelta, primeras bajas de la salida y eso que el iphone decía que no iba a llover, segurísimo que el tiempo se equivocaba, quien puede dudar de un iphone? . Seguimos nuestra marcha los que quedábamos y llegamos hasta el Bruc donde ya no llovía, un punto para apple. El grupo restante, casi en su totalidad decidió volverse para abajo para ducharse y disfrutar de sus quehaceres familiares. En fin, ya me volvía a quedar solo frente al paligro (o eso pensé) Entre el grupo, Cristobal también se vino y los dos empezamos a subir hacia Can Massana.

   Una vez en Can Massana pensamos que hacer y en eso que dije ... hacemos un Castenyolí? y Cristoval aceptó. Puse mi Garmin en marcha, seleccioné mi track de Castenyolí y nos dirigimos rumbo hacía allí. Durante el trayecto charlamos, como no, de los más variados temas. Como le gusta hablar a Cristoval, menos mal que soy un chico poco hablador y soy más de escuchar ...

   Como últimamente las rutas empiezan a hacerse un poco cortas, decidimos darle un punto más y subir hasta las antenas (de paso, vamos practicando para hacer otra ruta buena Cogulló, Castenyolí y las antenas). Tengo que decir que durante todo el trayecto Cristoval no dió ni el más menos signo de fatiga, lo cual ya sabéis que no me gusta que venga gente con este nivel porque nos tenemos que meter más caña. Como sigamos así no sé hasta donde vamos a salir los Domingos.

Finalmente llegamos los dos con 51km. en las espaldas y más de 1200m. de desnivel.

   Y para que Ferran nos ponga nuestros merecidos puntos, aquí dejo los datos.

Por cierto, cristoval va con B o con V.

 



 

A la recerca d'un cronista

Aquest cap de setmana algú ha de fer la crònica, com ja sabeu jo no puc faltar a la meva cita bianual del Circuit de Catalunya. Però tal con van les coses em sembla que vaig més ràpid amb la flaca que els pilots de Ferrari.

Bé, fóra de pronòstic, avui dissabte he sortit a estirar les cames amb el Manolo, el Sherpa Mandroso i l'Aniento. Com la majoria de les sortides de dissabte l'hem feta des de la plaça de l'ajuntament, on dos motoristes fantasmes ens miraven envejosos.

Sort que ens hem adonat a temps que tenien previst falsejar les dades de la sortida (l'Efren volia enregistrar la quedada motorista amb el Vives a la seva unitat Sportiva2+ per penjar-la com a ruta ciclada).

Abans de continuar, deixe-me fer menció a la sortida a Ca l'Andorrà que ahir uns quans afortunats van poder fer. Com no havia GPS van errar el camí i van fer una ruta alternativa (més volta i més asfalt). Ara mateix li dic al Carles que prepari unes unitats més. Que us estimeu més Ultra o Sportiva2?

Si, si, moltes cames, però el sentit de l'orientació....

Bé, continuant amb el passeig (és així com l'haig d'anomenar), just abans de la sortida en Dani m'ha trucat per demanar-me una clau per canviar els pedals. Havia quedat amb un tal Santi, Pali Cristina i Alessandra per rodar per carretera. Es veu que per ordres expresses d'un d'ells no ens havia dit res ...

(no comunicació, no punts).

Avui no sabem que passava a Montserrat però deu-n'hi do la de quitxalla que pujava i baixava dels autocars direcció al Monestir.

Ens hem aturat a fer un moix a Ponts? On hem intercanviat unes quantes fotos abans de reprendre la tornada.

 HELLS ANGELS PHOTO

 El de darrera s'estava avorrint amb la conversa

Another HELLS ANGELS PHOTO

Jo he hagut d'escorçar la sortida per atendre les obligacions familiars i així assegurar-me que demà podré anar a Montmeló i he constatat que segueixo sent tant lent com sempre pujant per la carretera de l'Aeri.

L'Aniento ja penjarà el track de la seva sortida i farem el càlcul dels punts...

PD: A qui li pugui interessar, el 23 a les 18:00 faré una xerrada a la Biblioteca sobre l'ús d'un GPS (amb dedicatòria als Bikedeferro). És a dir, Vives necessito el logo ja. Fulgui el disseny de l'equipació como que ja també, i haurà de tenir com a mínim l'estelada (serà un èxit de vendes).  

Quin scott!!

Dissabte varem gaudir de la lectura de la crònica del Fulgui descrivint la fantàstica tertúlia que va tenir amb l'Efrén l'1 de maig tot pujant cap al Cogulló.

Avui tocava donar la benvinguda a la primera 27,5" del Bikedeferro Team. Amb aquesta premissa, i tot cercant alguna cosa diferent, vaig estar concatenant dues rutes: La creu d'Olorda del CC Esparreguera i l'Ermita de Castellbisbal dels de Probike. El resultat una ruta de 98 km i un IBP de 149 (digueu-me agosarat):

 

També hi havia la possibilitat de fer La Portals 2014, que també és una ruta digna per a una inauguració.

Per guasap, al veure que la primera ruta suposava arribar pels vols de les 14:30, l'Efrén es declinava per una Portals. Però la confirmació del Cristòbal a la pedalada va trasbalsar el plans: el nou destí era El Castell de la Pobla de Claramunt, ruta que ell no havia ciclat i que en principi havíem d'haver fet per acomiadar-nos del ferro.

Deu minuts abans de l'hora convinguda, a casa, hem acabat de posar aire a les rodes i oli a la cadena de la màquina de l'Efren. Des d'allà cap al PIR on ens esperaven el Sebas, el Manolo i el Cristobal. Més tard s'ha presentat en Flores.

 

Quin fred!! He ajustat la càmera de vídeo, m'he posat el paravent i cap amunt. Les primeres sensacions força bones, al camí veïnal m'he quedat acompanyant al Cristòbal que anava un pel pillat de cames.

 

És difícil oblidar la cadència cansina després d'un any amb el ferro. Tenir únicament dos plats simplifica les possibilitats de relació a desenvolupar, i la veritat és que no he trobat cap a faltar.

A l'alçada de Collbató seguia fent fred, hem vist que la bici del Lluís estava al seu portal però no l'hem localitzat perquè ens acompanyés. Passat el Bruc Residencial la primera prova de foc, el corriol pedregós que porta a la fàbrica de ceràmica.

Com podeu veure a les imatges, ni m'he despentinat. I a més la bike anava on jo volia que anés!

VIDEO

 

Al camí de les batalles el Cristòbal s'ha recuperat i ha decidit donar caça al Manolo, Sebas i Flores que lideraven la pedalada. Jo m'he quedat petant la xerrada amb l'Efrén. Esperant que arribés la segona prova: les ondulades.

A excepció del Cristòbal, el grup capdavanter la fet d'una tirada. L'Speaker ens animava i ens guiava per la pujada però primer l'Efren i jo acte seguit hem posat peu a terra. S'ha de dir que he continuat l'ascensió a sobre de la bici, però el comitè no em vol donar el 10 punts de bonificació.

De Can Maçana al camí que ens portava a Montserrat Parc. D'acord, les 27,5” no són tant rodadores com les 29”, però la lleugeresa del quadre m'ha fet volar per la pista. Ni m'he adonat de la lleugera pujada que hi ha a mig camí.

Aquí en Sebas, convalescent de la setmana passada, ha decidit tornar cap a casa (70 + 10 punts). Havíem de prendre el camí de les antenes fins al corriol del senglar. No ho tenia molt clar i he fet una pujada molt conservadora. A l'entrada del corriol m'han deixat tornar a gaudir de la meva flamant bike:

 

VIDEO

 

He tingut un parell d'errades de navegació que ens ha fet arribar al Castell per una ruta alternativa.

 

VIDEO

 

On hem aprofitat per fer unes fotos i on uns riders de Vilanova s'han jugat el físic per uns comentaris desafortunats. Hauríeu d'haver vist com li canviava la cara al Cristòbal.

A la tornada, el genoll de l'Efrén li ha començat a fer la guitza. Tot i que anava al davant a la part tècnica ha hagut d'anar reculant per poder moure un ritme que no el fes patir tant. Els que anaven sobrats (Manolo, Flores i Cristòbal) s'anaven rellevant per donar-li ànims per finalitzar la fita.

I per fi varem re-coronar el coll del Bruc. Quan ja estava disposat a prendre la carretera per arribar a casa, el líder de la classificació va fer una Ferranada, és a dir, proposar una alternativa al camí de tornada. I l'Efrén va i la casca!! s'apunta a tornar per La llarga.

L'speaker de nou m'esperonà tant a la baixada per la riera com a la següent pujada, per poder acabar a un bon ritme aquest primer contacte amb la 27,5”.

Jo vaig fer una parada tècnica a Collbató per allò de felicitar les mares i em vaig perdre el millor de la sortida: un scott va estar a punt de causar la caiguda dels tres riders, que van perdre la noció del temps i dels frens.

Bé, espero que els seus comentaris ens aclareixin les circumstancies.

Les dades:

Distància: 70 km
Ascensió acumulada: 1.577 m
Índex IBP: 143

A mi m'ha sortit una mitjana de 18km/h en moviment (impossible de fer amb el ferro).

I les bonificacions:
10 punts per al Manolo, al Sebas i el Flores (les ondulades)
3% addicional per al lesionat que va demostrar un esperit de lluita digne d'un bikedeferro.

Duelo de oradores

Según la RAE, orar es una obra de elocuencia, razonamiento pronunciado en público a fin de persuadir a los oyentes o mover su ánimo. Asi es como la crónica de hoy, y es que de oradores ha sido la salida. Es conocidos por todos que tanto Efrén y yo somos expertos en la oratoria, dos personas capaces de hablar desde temas trascendetales como otros de poco interés. Pero que pasa cuando ambos se cruzan cara a cara sin mas espectadores que ellos mismo? Pues que ambos comenzaron una batalla de oradores donde el ganador seria aquel, que dejara sin aliento o sin argumentos al otro. 

A primera hora me temía lo peor, Efrén empezó con poco hainco, según él por exceso de cafés y otras bebidas. Pero poco a poco fué cogiendo ritmo. Llegamos a Can Massana y en ese tramo ya habíamos atacado varios temas de los que hablar. Quiero destacar, que un servidor, subió Can Massana sin bajarse. A partir de ahí y pese a la espesa nieble nos pusimos camino al Cogulló. 

La ida fué tranquila y seguro y cuando llegamos arriba, dos perros con más cabezas que las nuestras, nos dieron la bienvenida. 

La vuelta fué rápida, más aún si no fuera porque al llegar a casa, antes de apagar el GPS, vimos al dueño y señor del blog, que se paró a charlar con nosotros. Pero a pesar que es considerado un mesias porque siempre nos guía por las más dispares aventuras, también esconde un diablo en su interior. Lo que consiguió con esta parada es aumentar el tiempo de parado y por lo tanto rompernos las medias jejeje. 

Bromas aparte, durante esta salida solo se ha hablado de filosofia, los hijos, la pareja, los macarrones, hipotecas e hipotecados, el bosson de higgs y algo más que ya se me ocurrirá y editaré si puedo. 

Y ahora un par de fotos de la salida. Solo dos incidos, esta crónica la he escrito desde el iphone y la otra es .... son ovejas lo que hay al fondo del valle???