diumenge, 30 de març del 2014

Amb el cul mullat

Dons si, aquesta vegada els homes del temps no s'han equivocat a les seves prediccions, d'això hem donat compte en Fulgui, Josep V., Dani i Ferran.

No les teníem totes, canvi d'horari, amenaça de pluges, Gran premi de Malàisia, …, però ja sabeu que no hi ha res que aturi aquest grup d'intrèpids riders, els altres, els que tenen dos dits de front s'han quedat tranquil·lament a casa, gaudint d'unes hores addicionals de son.

Però no sé si heu vist les darreres notícies dels del 18%, aquests s'estan posant en forma. Sortides els caps de setmana i els dimarts i dijous/divendres (a les 3 de la tarda), ens estan robant als membres de l'equip (en Bartu i el Flores, ...) i als fitxatges que no es consoliden (la Sònia, la Cristina, ...). També estan aconseguir que els de LA TACA surtin amb ells.

A veure Paco, no em convidis un dia laborable a les 15:30, ja m'agradaria però l'únic que em fa és enveja malsana!! (és broma convida'm quan vulguis).

Tornant al tema, a les 7:30 no plovia, així que hem sortit direcció Can Maçana. La idea era fer un Castellolí o, perquè no, un Cogulló.

Com ens hem vist sobrats de forces (Josep, si que et senten bé les vacances) hem pujat pel camí de l'EADA, on hem descobert un corriolet que ens ha fet guanyar 3 metres de trajecte. També hem vist que el corriol de Serra Alta està força malmès, fins i tot en Fulgui amb la seva flamant doble ha hagut de posar el peu a terra!!

Les quatre gotes que han començat a caure s'anaven intensificant a mida que ens apropàvem a Can Maçana, on decebuts hem hagut d'avortar la sortida.

Per mes INRI al Dani no se li ha acudit una altre cosa que punxar la roda del davant, no l'hem canviat, només hem posat una mica d'aire per poder arribar a casa, on hem gaudit de la calorosa rebuda per part de les nostres respectives parelles per consolar-nos de la malaguanyada sortida.

Jo estic des-gaudint de les darreres sortides amb el ferro, cada dia va pitjor: el pedalier té més moviment que els malucs de la Shakira, no tinc pràcticament dibuix a les cobertes que es degraden més que els pneumàtics durs dels Ferrari i sobretot que en el punt de mira tinc aquests objectius:
- SCOTT SCALE 730, 27,5
- ORBEA ALMA M50 27,5
- KTM MYROON ELITE 27

Si alguna es posa a tir.... en dues setmanes és meva.

Ah! i els punts:
J. Vives: 74
Dani: 70
Fulgui: 70
Ferran: 70


diumenge, 23 de març del 2014

Xarxes socials

Avui vull escriure d'una nova forma de socialitzar. En plena era de la revolució de les xarxes socials he descobert quina és la millor forma d'ampliar el teu cercle d'amistats.

Uns opten pel Facebook i el Twiter, també Linkedin està causant furor (sobretot si laboralment les coses no estan clares) inclús també Instagram es una manera de socialitzar.

Totes aquestes eines de l'era de la comunicació i de la informació (que no serveixen per trobar un avió extraviat), estan força bé, ens mantenen “actualitzats”, pero personalment m'agrada més conèixer a la gent d'una altre forma: el bikeisbuc, i això és el que he fet aquesta setmana.

Dijous tocava tornar a prendre contacte amb les dues rodes, desprès d'un cap de setmana de neu. Que millor que el Circuit per sentir la velocitat. Em van acompanyar el Carles, en Vives, l'Alex i en Flores que va aparèixer quan ja ningú no l'esperava.

Vam petar una bona xerrada i una bona suada, amb la tranquil·litat de que els Ferrari no ens podrien trepitjar (jo els hi posaria pedals perquè no es mouen) i que els Red Bull tenen problemes de fiabilitat. Cadascú va fer el que va poder (ostres Alex, amb una MTB i no et puc seguir el ritme). Jo penso repetir, i si algú vol que l'acompanyi només m'ho ha de dir.

D'aquí tinc unes imatges:





Per dissabte, en Lluís m'havia demanat que preparés una ruta per a una colla d'amics seus, mala gent, ja els conec per tema de feina (lo de mala gent és perquè son uns màquines sobre les dues rodes). Així que vaig preparar una ruta apta per foreigners que no fos massa dura perquè havien quedat per anar a dinar a la Vinya Nova (vaja, foreigners de veritat).

L'elecció ha estat una ruta amb pista, corriols i indrets kamacus. Jo hauria fet un Vacarisses, però com es tractava de veure Montserrat, ens hem conformat en fer un Castellolí i La Bauma.

La gran sorpresa ha estat l'aparició d'una nova rider, la Sònia, que enganyada per l'Alessandra ens ha volgut acompanyar.

I a l'hora convinguda (més 10 minuts), en Dani, el Cristòbal I, en Sebas, en Flores, l'Alessandra i la Sònia hem sortit d'Esparreguera direcció Collbató, on frisosos ens esperaven el Kiku, en Ricard, el Francesc i el Gilbert. Hem acordat les condicions de l'aperitiu recompensa amb el Lluís i a pedalar.
 Moments del Briefing 

Al Coll del Bruc 

 La Sònia i l'Alessandra

En Kiku i el Ricard, com portaven un Garmin, han fet uns quilòmetres addicionals.

Us deixo amb el vídeo de la sortida:


Desprès del corriol del Bruc de Dalt la màquina del Francesc ha tingut pana, i hem decidit de fer dret i anar directes a casa del Lluís. Llàstima us heu perdut el corriol final de trajecte! (quan voleu podem repetir).

La ruta ha estat bé. La Sònia, si després d'avui torna, ens farà suar de valent. I m'han dit que també ens acompanyarà de tant en tant la Cristina. Pel que m'han explicat, crec que s'avorrirà... si semos caràcols!!

Ah, l'Aniento segueix amb el seu pla intensiu de recuperació, al que s'haurà d'afegir l'Efren, si escolliu al Manolo com a monitor, no hi haurà qui us pogui seguir, ahir van fer un Tibidabo.

Els punts:
Manolo: 95 (no sabem si ha de ser aquesta la puntuació, però li donarem) 
J. Aniento: 95 (igual quew el Josep)
Dani: 95
Sebas: 95
Cristobal 1: 95
J. Flores: 95
Ferran: 95
Alessandra: 105 (20 de bonificació per ampliar el grup)
Sònia: 190 (bonificació per beginner)


diumenge, 16 de març del 2014

Campi qui pugui

Es que no us puc deixar sols?

Caramb, és el segon cap de setmana que haig d'acompanyar a la família a la neu i els grup es dispersa. Així és impossible de tenir prou material per fer una crònica decent. I per acabar-ho d'adobar, la reserva de GinTònic s'ha exhaurit, és a dir, la font d'inspiració de les cròniques s'ha esvaït!!

Divendres van sortir el Cristòbal, en Bartu i en Flores, que van pujar fins a Montserrat per camins des de Monistrol. Aqui les evidències:





La gran sorpresa va ser quan, al mur del feisbuc de l'Alessandra, a les fotos de la sortida amb el grup de noies apareixia un personatge que ja no es digna a sortir amb els que no tenim nivell. Passar-se a l'altre costat per fer això...


Qui s'ho va currar va ser l'Aniento, en ple procés de recuperació, que no se li acut una altre idea que quedar amb el Manolo per posar-se a tó. Imagineu la velocitat que van agafar per carretera que l'Ultra se li va descapotar!!!

 Ruta de 93 punts IBP

 Ultra model cabrio




Diumenge finalment, en Sebas i el Dani van fer un Sant Sadurní (86 punts)

Han estat baixes: l'Efren, el Vives, i elFerran (temps de neu). David (temps de biberons).

D'en Fulgui no tinc noticies, es va comprar aquest GPS Garmin i encara no l'han trobat:

Els punts:
J. Aniento: 93x2=186 (bonificació per lesionat)
Manolo: 93
Sebas: 86
Dani: 86
Alessandra: ?
Flores: ?
Sr. Bartu: ?
Cristobal 1: ?

Dijous anem al Circuit de Catalunya. Porteu llums i penseu que com a mínim hem de fer 11 voltes, ok?

diumenge, 9 de març del 2014

Nou Slogan

Com deia el protagonista de la mítica sèrie “El equipo A”, m'agrada que el plans surtin bé.

Tots hem arribat a puesto, hem gaudit del Montnegre i del Corredor, ha fet un dia fantàstic i ningú no ha pres mal (si més no pedalant). La història ha anat més o menys així:

Amb 10 minuts de retràs respecte l'horari previst (previsible ja que conduïa jo) en hem presentat al restaurant Can Subirans d'Arenys de Munt. En Carles, amb maillot d'estiu, ja ens esperava.

Les bicicletes estaven preparades i només calia muntar els sportiva de test que el Carles havia portat a les bicicletes (el ferro ja duia l'ultra d'origen). També s'han presentat el Marc, el David i la Marta.
Aquests tres diguem que s'han equivocat de grup (quin nivell!!), espero que no us hagueu avorrit gaire.

La foto del grup abans de la sortida:
Carles, David, Marc, Marta, Gilbert, Manolo, Josep, Efren, Cristobal 1, Dani, Alessandra i Ferran.

En Carles ha estat encarregat de fer el Breifing abans de la sortida, tot indicant com podien fer ús de les unitats sportiva per no perdre's durant la pedalada.

Hem començat pujant, pujant, pujant... diguem-ne que el Corredor a posat a tothom al seu lloc. Feia gràcia sentir com els avisos sonaven al uníson al arribar a les cruïlles. La pista força ciclable, tothom més o menys petava la xerrada amb els companys. Els únic que no tenien l'alè mig trencat son els tres que he anomenat abans, que es prenien la pedalada com un passeig.

A Vallgorguina hem fet una parada tècnica. L'assistència mecànica ha reparat els sorollets del fre del Dani i cap el Montnegre.


Les primeres rampes han fet que el grup s'estirés. Aquí ha estat quan les dots de navegació han sorprès als líders del grup: En Manolo, Flores i Cristòbal seguien al Marc, que tot i ser un aborigen, era l'únic que no portava GPS. L'ànsia d'endur-se la bonificació no els hi deixava sentir els reiterats avisos de desviament de ruta que els sportiva els hi indicava.

Al capdavant, l'Efren i el Gilbert, a un ritme més suau, petant la xerrada feien via per assolir la fita desitjada.

I a la cua, gaudint de l'entorn, recreant-nos amb el vol de les papallones, acomiadant-nos del David i la Marta que agafaven una drecera per anar cap a casa, el Carles, el Dani, l'Alessandra i el Ferran.

Als pocs metres d'arribar a la carretera que ens duia cap a Arenys, els descarriats han interceptat als que estàvem a ala cua, traient-nos literalment les pegatines.

Al final i sorprenentment, l'Efren se'n dur la bonificació de primer de grup. Caldria fer una penalització de 10 punts als descarriats, però com han fet una pujada addicional de 300 m, els hi perdonem.

I la sorpresa, el sorteig de dos maillots TwoNav, que el destí ha fet que anessin a parar a mans del Cristòbal i del Manolo.

FOTO DE GRUP DELS PERDUTS:

Corol·laris:
  • Tenim un nou slogan per als de Compe: Amb els TwoNav ja no cal preocupar-te per als que es queden a la cua del grup, de ben segur que arribaran al destí!!
  • Carles, ets un crack, volem una altre sortida similar (el Cosco, en Fulgui, l'Aniento, el Sherpa, l'Abelaira, el Sebas i en Vives volen un mailllot).
  • Marc, tens una montserratina esperant-te a Montserrat (és una coca no una becària). Tens a Esparreguera un grup de pseudo-ciclclistes disposats a acompanyar-te. Tranquil que al Pali li agraden els reptes...
  • Flores, a veure si ens presentes al teu amic somnàmbul...
Bé, i després d'aquest rollo les dades:

Distància: 54 km
Desnivell acumulat: 1.345 m
Velocitat mitjana: 12 km/h
Índex IBP: 132




La puntuació.

Efren 139
Manolo 132
Ferran 132
Dani 132
Cristobal 132
Alessandra 132
J. Flores 132
Si no feu comentaris us trauré els punts i els maillots!!

PD: Els cafés i les montserratines les pagarem amb el 20 euros de pot que tenim de la sortida, i tenim una cita pendent a Montmeló.

diumenge, 2 de març del 2014

De Jet Lag

Avui he volgut provar una altra manera de superar un Jet Lag.
Com ja sabeu, aquesta setmana he anat al pròxim orient cercant proveïdors de materials per a les nostres bicicletes: quadres de carboni, rodes de titani, làmpades de 4000 lux, etc. Com que no m'han fet bones ofertes he tornat amb les alforges buides.

Dissabte em vaig llevar d'hora per tal de no perdre l'avió que vis Moscú em retornava a terres catalanes (l'1 de la matinada hora catalana), i sense poder dormir ni un sol minut, aterrava a les 10:30 d'aquí.

Aquests viatges lo que tenen és que per molt baldat que estiguis, a les quatre de la matinada tens els ulls oberts com plats. Què podia fer? Segons el whatsapp, hi havia un rider que em volia prendre la segona posició pujant a Montserrat. A casa tots dormien...
No m'ho he pensat dues vegades i, com que és carnestoltes m'he posat la disfressa de ciclista i directe a cercar als que volien liderar la classificació.

De seguida he notat a les cames que no anava gens no mica fi. El pas dels quilòmetres feia que les cames s'agarrotessin, les pulsacions m'indicaven que treballava contínuament la zona anaeròbica i que superava el meu límit amb extrema facilitat. Als pocs replans que hi ha a l'ascensió no recuperava, i per fi arribava a la primera fita: Collbató.

La següent pujada ha estat encara pitjor. He vist com tots els membres de la penya de Ciclos Trujillo em treien les pegatines de la bici. Al cim m'esperaven el Manolo i l'Efren que estaven prenent el cinquè cafè. Hem tastat una montserratina (la coca no la becària) i hem fet les quatre fotos de rigor.




Fins a Can Maçana, després de superar dolors a totes les parts del cos (de les quals algunes no sabia ni que existien), m'he arrossegat com he pogut. I la baixada espectacular, al no passar per corriols el risc de caiguda és quasi zero.

Una sortida diferent per a un dia diferent. Conclusió: ni se us acudeixi sortir amb Jet Lag.

Ah i les fotos del CC Trujillo:

La setmana que ve anem al Montnegre: mireu la pàgina per saber qui està comptat i com ens organitzarem.

Ah, i els punts d'avui:
Manolo:  86
Efren: 82
Ferran: 82