diumenge, 23 de febrer del 2014

L'ametlla assassina.

Aquest cap de setmana se m'ha acumulat la feina. És lo que té lliurar una setmana per anar a la neu.

Primer de tot informar-vos que ja tenim les bases per fer la classificació PRO-BIKEdeferro d'una forma transparent, de manera que ningú no hagi d'anar regalant els punts per a que jo no sigui el lider indiscutible.

La setmana ha anat més o menys així:

Dimarts
Teníem prevista una sortida per Montmeló, per a que les cames comencessin a agafar aquell to que ens farà gaudir la pedalada pel Montnegre que el Carles ens té preparada, però a última hora la pedalada ha estat desconvocada (força vent i que jugava el Barça va ser decisori).

Dissabte
En Vives volia estrenar la flaca. No ho tenia previst, però la més que possible baixa de l'Efren (gastrocuentitis estomacal), va fer que demanés permís especial al consell d'esports i activitats lúdiques de casa per excusar-me unes hores de les meves responsabilitats familiars pel matí.

Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig organitzar el bateig de carretera (anar a Vacarisses). Davant aquest esdeveniment, en Manolo es va apuntar per il·lustrar-nos sobre la tècnica de rodar per carretera. 

Aquesta prova, no puntuable per als ja iniciats, va ser superada amb èxit pel Josep, que en acabar va confessar, com tots els que ho hem provat, que rodar per carretera és millor que anar per la muntanya. I al final, l'Efren, que sí que es va presentar, va tastar el rodillo del Manolo pujant per Can Sedó (animalico...).


Des d'ara ja us convoco per al proper dimarts 4 de març, per a anar a fer unes voltes per Montmeló a les 6 de la tarda (porteu llums, sobre tot la del darrera).

Diumenge
Havíem d'anar a La Mola, però un, que com ja veureu no podem anomenar senyor 213, va proposar de fer un Cogulló xtrem. Ja posats a fer quilòmetres a tots ens era igual.

Però aquest matí al PIR, a l'hora convinguda, no hi havia ningú. Bé, només en Flores que no se'n recorda que la puntualitat no és el fort del redactor en cap d'aquest blog. Desesperat ha començat a fer voltes fins que ha interceptat la trajectòria del Manolo i la meva quan ja enfilàvem Francesc Macià direcció muntanya. L'un, al·legant la preparació de la duatló de Martorell no s'ha presentat (això de canviar la ruta i no venir...).

Jo me les prometia molt felices, anava amb el Manolo però també amb el Josep que feia dies que no sortia. El somriure de la meva cara ha desaparegut quan en Josep s'ha fet les ondulades sense posar el peu a terra: avui tocava patir!!!

Baixant per Maians, he fet una demostració de com la roda del darrera pot avançar a la del davant sense caure, això si amb una mica de sort, i fins a Castellnou hem arribat en grup liderat pel Manolo.

Tocava pujar al Cogulló, i la parelleta que m'acompanyava, com aquell que no vol la cosa, se n'ha anat. Quan he arribat, ja s'havien cruspit la botifarra, les patates i el cigaló. 


I ha estat en aquest moment, quan amb tota la mala fe del mon, en Josep m'ha ofert tastar les ametlles enverinades d'efecte retardat.



Hem baixat força bé i ràpid per la pista (això d'xtrem sense corriol....) i al arribar al desviament que ens porta a Sant Pau el verí ha fet efecte: quin mal de panxa!! Sort que el Josep, penedit de la seva juguesca, m'ha acompanyat durant la eterna pujada. Després hem fet en grup la carretera fins al parador del Bruc.

Més tard he descobert una tècnica per fer que desaparegui un mal de panxa: fotent-te una nata en un corriol, i el pitjor de tot és que no ha quedat enregistrat al vídeo. Llàstima, no podreu riure.


Distància: 71 km
Ascensió acumulada: 1.252 m
Velocitat mitjana: 13 km/h

Per a que us feu una idea, a les 13:00 ja érem a casa, amb caiguda i mal de panxa inclosos.

Però la imatge de la setmana, sense cap dubte ha estat la que ens ha enviat en David per whats app, la del Pau en braços de sa mare (no la poso perquè haig de demanar permisos d'imatge). 

Felicitats Roser i David, d'aquí a poc en Pau ens acompanyarà a les sortides dominicals.

I les puntuacions d'avui són:
Manolo: 114 x 5% (per liderar la ruta) + 10 (per pujar les ondulades) = 130
J. Flores: 114 + 10 (per pujar les ondulades) = 124
J. Vives: 58 x 3 (bonificació de bateig de carretera) = 174
Ferran: 114 

Salut i bici!!

diumenge, 9 de febrer del 2014

El Castell de la Pobla

No m'ho podia creure, segons les dades del whatsapp, avui tothom estava preparat per anar al Castell. Inclús aquells que d'aquí a poc tindran obligacions parentals que no els hi permetran sortir a fer un vol els diumenges.

La primera gran notícia és que no he estat l'últim a arribar al PIR, de fet he estat el tercer (després de fer un esprint amb el Dani i l'Alessandra), ens esperaven impacients el Garmin del Fulgui, el Fulgui i el Sebas.

A la poca estona ha aparegut el David i poc després, l'Efren, que ja fa un any que s'han ajuntat al grup.

Quan ja estàvem a punt de sortir ha aparegut en Manolo, això confirmava la ruta prevista: el Castell de la Pobla.

Dels riders, hi ha dos que ahir ja van sortir, conseqüentment avui pagaven les conseqüències (la parelleta) que s'han perdut com en Manolo pujava fins a Can Maçana sense posar el peu a terra (10 punts addicionals). El David casi ha estat a punt d'assolir aquesta fita, però li ha faltat ben poc.

No ens hem entretingut gaire, havíem d'enfilar les rampes de les antenes que porten cap el corriol dels senglars.

La parelleta, cansada, ha decidit de terminar la sortida, prèvia pujada a les antenes. Fins aquí, els que no heu vingut (Flores i cia.) us heu perdut unes classes magistrals d'economia impartides dels Doctors Marcos i Fulgueira, que han fet una anàlisi clara i concisa del causant de la crisi i les possibles solucions.

Dels vuit que havíem iniciat la sortida només l'hem continuat 5. Els que s'han tornat s'ha trobat amb la desagradable sorpresa de la cacera del senglar als camins de la Llarga, es a dir que han hagut de fer uns quilòmetres addicionals.

El descens fina a la Pobla espectacular, una lluita Fulgui-David per demostrar qui tenia més tècnica baixant. En Manolo i jo ens ho miràvem d'aprop, vaja el més aprop que uns v-brake et deixen seguir amb uns mínims de garantia d'arribar sencer (el vídeo és espectacular).




La tornada ha estat una demostració de força del de sempre, en Manolo, i de l'Efren que ha estat controlant en tot moment el seu estat de forma gràcies al pulsòmetre que s'ha agenciat (per cert, no cola que les pulsacions pujant al Castell fossin de 140).

Un malentès ha fet que al arribar a Collbató hagi estat l'únic que s'ha presentat a La Torre on havíem de prendre un espectacular vermut a càrrec dels que feien un any de grup, però per sort una trucada m'ha comunicat la decisió del grup de privar-nos d'una més que merescuda CFR (cervesa fi de recorregut).

Les dades:

Distància: 63 km
Alçada acumulada: 1.558 m
Velocitat mitjana: 13 km/h
Polse màxim: 185

I ara un recull de notícies breus::
  • La setmana vinent, hi haurà un canvi a la classificació: l'Efren i jo marxem a esquiar (jo torno dissabte al vespre, així que si ningú a casa no se n'adona...).
  • El dijous es presenta l'edició de La Portals 2014. Penso anar-hi, i si no plou a la tarda cap a Montmeló a fer voltes.
  • Tenim una frase mítica nova.
  • El Garmin del Fulgui ha funcionat bé, però no tan bé com el meu, perquè ha fet algun recte.
  • Segons fonts fidedignes, en Flores i el Bartu s'estan entrenant però d'amagat del grup

diumenge, 2 de febrer del 2014

Cita obligada

Com cada any, ens hem presentat voluntaris per testar el que serà l'edició de La Portals d'enguany.

Aquest és un exercici d'alt risc, el senyor Cuevas (no confongueu amb el sherpa), cada any introdueix variacions sobre la ruta, però com la bici no és lo seu, les dibuixa amb el soft de Compe i els mapes d'Alpina. Això pot suposar que a mig camí et trobis amb un barranc apte només per parapentistes.

Vist l'èxit d'edicions anteriors, en Manolo ja s'havia desdit, però he pogut convèncer a l'Efren, en David i el Cristòbal. 

De totes formes, el gruix del grup estava a dos quarts a la rotonda de les girafes, on ens esperava en Luisin patint per la bronca per arribar tard que tenia preparada el basc. Només hem trobat a faltar al Flores i al Bartu que havien confirmat la seva presència (-10 punts).

Tot i el retard a la sortida per la meva poca puntualitat, hem arribat a les piscines de Collbató a l'hora convinguda. Quina gentada! Més de 25 riders amb bikes de més de 3.000 € i GPS de totes les marques i colors. Algú fins i tot mirava la meva bici tot dient, i aquest engendro d'on ha sortit?.

Per ordres expresses de l'organitzador, hem fet el recorregut fidelment, es a dir, anant a contra-direcció pels carrers de Collbató. De seguida m'he adonat que això de seguir un track, és una tècnica a l'abast de ben pocs. Però com poden ser tan negats!!!

Això no és res, a Can Maçana els únic GPS operatius eren el meu i el del Fulgui, que s'ha acomiadat de nosaltres perquè volia veure les vistes del baix Llobregat des de les Antenes.

Era el moment de provar el tram nou a Marganell: Han desaparegut les primeres pendents del 18% sense tracció i amb el perill de les abelles treballant, en canvi tenim una pista que allarga més el recorregut, molt ciclable i que finalitza amb un corriol estret que va a petar al nucli del poble. Crec que és un encert, ara bé, s'ha de veure com s'ho faran els 1.500 riders el 13 d'abril.

Des d'aquí s'enllaça amb el tram “matador” del 2013, que ha fet estirar el grup, amb contínues aturades de reagrupament que han fet impossible pedalar amb ritme. Possiblement aquesta ha estat la causa que ha fet descavalcar al David més d'una vegada per alleugerir les rampes als seus quàdriceps (tranqui que amb el petit podràs descansar molt i moooolt temps).

A Monistrol, l'Efren i jo ens hem apuntat a l'esmorzar-dinar-berenar-sopar copiós que tenia el grup planificat. Crec que ha estat la quarta copa d'orujo aigualit la que ha fet que se m'ha endut les forces que tenia reservades per pujar els blaus.

Finalment, he arribat a l'esplanada de Can Roca amb més pena que glòria però amb la satisfacció d'avet fet la feina i només posant el peu a terra a la pujada de Can Maçana.

No tinc la certesa que tots els meus companys hagin pujat els blaus, però els hi concedeixo el benefici del dubte.

Les dades:
Distància: 64 km
Desnivell acumulat: 1667 m
Índex IBP: 127
Esmorzar: Morro fregit, fuet, botifarra, cansalada, carn a la brasa, cerveses (x4), orujo (x4), cigaló.  


Les puntuacions de moment són provisionals, espero tenir les dades confirmades abans del vespre :
Fulgui (les antenes): 90?
Manolo (Cogulló): 101?
Dani (Bruc+Italians): 60
Sebas (Bruc+Italians): 60
Efren (La Portals 2014): 127
David (La Portals 2014): 127
Cristòbal I ((La Portals 2014): 127
Ferran (La Portals 2014): 127
J. Flores: -10 (penalització per dir que vindria però no.