Lider indiscutible

Tot i les contínues propostes per avortar la sortida dominical, a una hora intempestiva, quan encara era fosc, el gruix del grup iniciava la singladura que ens havia de deparar un nou lider a la classificació.

Sébastien (Sebas II), Sebas, Efren, Manolo, Alessandra Dani i jo disposats a competir pel lideratge. De fet el que volíem era sortir a fer un vol en bici.

L'Alessandra feia les seves primeres pedalades del 2014, després d'haver patit uns quans dies hospitalitzada, però amb la moral pels núvols, i el Sebas II, amb equipació de disseny, que ens ha fet una demo de caballitos per als que no arribaríem a veure els tres tombs d'Esparreguera, ens acompanyaran a totes les pedalades que farem a partir d'ara.

Hem fet drecera fins arribar al desviament de Sant Pau i aquí s'ha girat la polèmica: Dani, Sebas i Alessandra tenien dinar a La Beguda, Sebas II volia tornar, i l'Efren que s'ha quedat sense suport per allargar la sortida.

Raons no li falten (haberlas haylas), perdre el liderat és un mal menor, però haver de tornar quan encara les cames estan fredes... Hores d'ara ja ha presentat un recurs per a declarar la sortida com anticonstitucional.

Així que en Manolo i jo ens hem quedat sols, disposats a fer una nova alternativa d'una ruta coneguda: El Cogulló X-trem

La que no ho tenia molt clar era la meva bici, concretament els rodaments del pedalier, que durant la baixada a Maians ens han amenitzat amb uns minuts musicals. Els sorolls han quasi desaparegut al arribar al tram asfaltat.

Que us podem dir del tram alternatiu? Bestial! Quines vistes!

El tram de carretera quedarà només per a les tornades. El desnivell no és tant fort, només hi ha uns 300 m d'un 15%, la resta és un camí i una pista que va pujant, però es deixa fer. De seguida et plantes a Castellfollit del Boix i les cames estan prou fortes com per poder pujar d'una atacada.

No ens hem entretingut gaire al Cogulló, deu-n'hi do quina ventada, i de seguida cap a casa.

Les dades:

Distància: 70 km

Ascensió acumulada: 1.300 m

Velocitat Mitjana: 14 km/h (anar sol amb el Manolo és lo que té)

Velocitat màxima: 65 km/h (al tram asfaltat)
Índex IBP: 101

I la puntuació d'avui:

Rider	Punts Obtinguts
Manolo (PRO)	101+2
Efren (PRO)	65
Ferran (PRO)	101 + 1
Dani	65
Sebas I	65
Sebas II	65
Alessandra*	130

L'Alessandra puntua d'oble per hospitalització.

Més del 18!!

Des de que hem començat a penjar les dades de la classificació PRO-BIKEdeferro, hi ha un grupet reduït de riders que no es volen perdre cap sortida, encara que estiguin amb el genoll destrossat o amb una pneumònia galopant.

Els homes del temps havien vaticinat pluja a partir del migdia (ara són dos quarts de tres i fa un sol espatarrant), així que hem avançat un pel l'hora de sortida, no fos que la pluja ens sorprengués. A partir d'ara penseu que sortirem a les 8:00, així podrem allargar més les rutes.

Al PIR m'esperava en Manolo, en Raul i ... ostres un altre dels components del 18%, en Paco, que no se'n fia del redactor del bloc i volia assegurar-se que el Raül no s'arronsa davant dels corriols. 

De seguida ha aparegut el David i, sorpresa: l'Efrèn.

El cel era amenaçador, però en Molina, Mauri i companyia no s'equivoquen mai, així que tots decidits a fer una bona ruta. El cogulló amb tant fang no era alternativa, i si anàvem cap a Castellolí o les Antenes de ben segur que algú al arribar a Can Maçana faria mitja volta. Així que un Vacarisses semblava una bona alternativa.

Ostres el Paco, a les primeres de canvi liderant el grup amb el Manolo i el seu fill. Al darrere, més conservadors estàvem en David, l'Efren i jo.

Quan hem enfilat les primeres rampes de La Puda ens hem adonat que avui no era un dia ideal per ciclar. El fang i la poca tracció ens ha fet posar el peu a terra a tots els riders i, en fer el cim, ha aparegut la pluja.

En comptes de tornar, hem decidit d'arribar fins a l'estació de l'Aeri. En David (o Mister Corriol com vol ser anomenat) ha liderat el grup fins arribar a l'Aeri, on un grup de Japos ens miraven i fotografiaven.

Ja posats Monistrol estava a tir de pedra, i ens hem plantat de seguida. Però cada cop plovia amb més intensitat. El gruix del grup ha decidit d'aixoplugar-se tot prenent un cafè (i un entrepà i una cocacola i....). Nens, que sempre s'han de portar calerons (o la VISA) per si surt una emergència com avui!!

Més d'una hora més tard empreníem el camí de tornada i, es clar, la bici del Paco per dues vegades i la del Manolo descontentes de la sortida han decidit de punxar-se. D'aquest episodi tenim vídeo en HD:

La ruta? Com el riu de l'APM: una miiier.... No calculo l'IPB però és com un Can Maçana (el meu germà, amb les mateixes condicions climatològiques ha anat avui al Cogulló).

Distància: 33 km

I les puntuacions:

Rider	Punts Obtinguts
Manolo (PRO)	65
Efren (PRO)	65
Ferran (PRO)	65
David	65
Raül	65
Paco	65

Aquesta vegada no hi ha bonificacions, però Raül tampoc penalitzacions, ja que n'hi ha que se les mereixen més que aquells que punxen, i em refereixo a aquells que s'estimen més quedar-se a casa que sortir amb els amics a patir els diumenges (feu comentaris si teniu nassos).

La setmana vinent sí que anirem cap el Cogulló o cap el Castell (hem de posar-nos en forma que el 8 de març és demà passat).

Follow the lider...

No us podeu ni imaginar quin és el nou líder de la classificació PRO-BIKEdeferro. Mai ho hauria dit, aquell que feia els seus primers passos amb nosaltres el 24 de febrer de l'any passat, aquell que baixava de la seva montura en descensos de més del 1,8 % per por a caure, si, aquell que no calla en tot el recorregut, avui ens ha deixat amb un pam de nassos.

I no ho tenia fàcil, perquè el redactor d'aquest blog l'ha fet un sabotatge a la seva bike i l'ha portat per les trialeres més tècniques tot tornant cap a casa i les ha superat amb èxit.

La història ha començat de bon matí, al PIR havia acudit el senyor 213 amb la seva flamant stumpjumper de doble suspensió i doble factura on l'Efren i el Sebas no s'estaven de contemplar-la. No m'he pogut resistir i li he demanat per fer un petit tast (craso error: quina merda de bici porto!!!). També l'ha provada l'Efren que, per les sensacions que mostrava, diria que li havia tret el sillin.

Stumpjumper 213 special edition

Mes tard han arribat el Dani, que aquestes setmanes ha estat de baixa i el David. També han acudit a la cita el Cristòbal, l'Eva i el Joan. Que bé, anàvem al Cogulló en manada; però no. En Cristòbal i cia han dit que es quedaven a Can Maçana i ràpidament dos més s'han apuntat a aquesta opció.

A mida que ens apropàvem al Bruc, el soroll ensordidor de les escopetes dels caçadors ressonava més a prop nostre, hem variat la ruta tot allunyant-nos. Aquí hem pogut convèncer al Sebas i al 213 que allarguessin la seva sortida fins a Montserrat Parc, però a l'arribar ja eren quarts d'onze.

En Dani (que és l'únic té bonificació per baixa) ja no podia més, el David ja patia, havia quedat per dinar a Berga (san tornem-hi). La mirada que ens hem fet amb l'Efren era demolidora: avui no anem al Cogulló!!

Ràpid de reflexes, he improvisat una alternativa per no fer la Llarga: baixem a Castellolí per una ruta alternativa (el camí que ens va il·lustrar el meu germà i que no tots els riders coneixien). El David s'ha deixat convèncer, però la resta no.

Així que els tres janets hem fet via cap a Castellolí. Sort dels avisos del GPS perquè he errat en un parell de cruïlles, però hem arribat a destí sans i estalvis.

I a la tornada ha estat quan aquest peaso de rider ha liderat la pujada fins arribar al coll del Bruc. Era tard, i havíem de fer via fins a casa. Però jo no podia deixar les coses així, que se n'havia cregut aquest rockie! Des del Bruc fins a casa he passat per totes les trialeres hagudes per intentar descavalcar-lo però no, les ha superat i ha gaudit de la baixada com jo. En David també ha gaudit del corriol de Can Castell, corriol que increïblement no coneixia.

Només hi ha una mota negra, que en plena pujada davant d'un grup de riders d'Esparreguera ens hem hagut d'aturar perquè algú havia afluixat la roda davantera de la bike de l'Efren (ja cauràs ... ja).

El pique quasi ha arribat a Esparreguera, on els vianants del camí veïnal es queixaven dels tres ciclistes que baixaven a sac.

No ha estat el Cogulló, però ens ho hem passat força bé. Ara només heu de decidir que voleu fer la setmana vinent: Cogulló o Castell de la Pobla. Penseu que el Carles farà un entrenament a consciència per humiliar-nos a Arenys. :D

Les dades:

Distancia: 55 km
Ascensió acumulada: 890 m
Velocitat mitjana:  13 km/h

I la puntuació d'avui:

Rider	Punts Obtinguts	Observacions
Efren (PRO)	93 + 2	Bonificació per liderar el grup
David	93 + 1	Bonificació per no perdre la roda del lider
Ferran (PRO)	93
Fulgui	65	Un altre trist Can Maçana
Sebas	65	Un altre trist Can Maçana
Dani	65x1,25=81	Bonificació per malaltia

La gran ruta del 2014

   Estos últimos meses voy algo decolgado con el tema ciclista y muchos de vosotros, seguramente, pondréis en duda mi hombría y mi buen hacer como ciclista, pero en mi casa hay muchas mujeres y tenerlas a todas contentas no es tarea fácil, no mal interpretéis, yo soy un chico serio.

   Aún así, el último día del año, quise ponerme a prueba, prepárandome una ruta, que más de uno envidiará y otros, solamente podrán soñar, pues no es apta para todos los bikers.

   Mi aventura empezó el 30 de Diciembre, en el que armado con mi portatil y gracias a la ayuda de wikilok y el programa basecamp de garmin, me preparé una ruta que prometia ser buénisima (y de hecho lo fué). Me bajé varios traks y los fuí empalmando hasta que un buen rato más tarde confeccioné la que he denominado "La gran ruta 2014"

   31 de Diciembre a las 07:00 empieza mi aventura, cargado con dos bocatas, unas barritas y una linterna que deja bastante que desear, me fuí rumbo a collbató. Puesto que me gusta conocer nuevos mundos me adentré por una trialera que va de collbató hasta el aeri, pero claro, a oscuras y con todo helado, la bajada fué un poco desesperante. Pero bueno, a partir de aquí la cosa fué a mejor, llegué tranquilamente hasta Monistrol por el camino del rio y de allí dí el salto a Sabadell, pasando por varios pueblos y urbanizaciones (y por supuesto por mucha montaña). Quizás esta parte es la más difícil de la ruta puesto que subes bastante. Aunque claro, para un tío como yo, con los todo los grandes retos que llevo a mis espaldas ...

   A eso de las 12:00 llegué a Sabadell y me comí un bocata en el parque que está delante del paddock boulevard. Pensaba darme una vuelta, pero con las pintas que llevaba mejor me quedé sentado en un banco, como un mochilero indigente.

   Seguí mi ruta y pasé por Sant Cugat, pasando por delante de la tele, cosa que pensaba que siendo quien era, con todos mis grandes logros, habría alguna cámara esperándome. Pero no fué así, pasé por delante sin pena ni lgoría. En fin, la próxima vez llamaré a la paparazzi.

  A esa de las 14:00 entré en una carretera y cual fué mi sorpresa que vi .... Tibidabo 1km. ¿Como? que a estas horas estaba todavía dando vuelas por Barcelona ?? Ya pensaba que debía hacer noche por algún sitio, pero bueno, mis fuerzas aún daban para más. Finalmente pasé por el camino de las aguas, disfrutando de las magnificas vistas de Barcelona y una vez acabado el camino baje a Sant Feliu. Una vez allí pues ya sabeís, camino del río hasta Martorell donde me esperaba mi madre, con un buen bocata y con el coche para subirme a casa.

   Pues bueno, os dejo las gráficas para que veais mi epopeya y tomeís nota de lo que es una salida de verdad. Ferran, puntos extra por esta salida.

Anatomia de Frame

No tenia clar si aquest havia de ser el titular, ja que tenia un altre alternatiu: urgències. I és que el gruix del grup està de baixa:

• A l'Alessandra, després de més d'una setmana ingressada, per fi avui li donaven l'alta.
• El Josep, que va tenir un accident d'esquí fora pistes quan portava els paquets de la compra, té per a dos mesos.
• En Pali amb problemes als lligaments encreuats, encara esperant diagnosi mèdica,
• I el redactor del blog, que ha fet que el lavabo de casa sigui la seva residència habitual.

Tocava fer la primera sortida del 2014, la primera oficial ja que no tenim coneixement que cap més rider hagi fet cap escarceo per aquestes contrades.

S'ha de dir que avui, sense que sigui per establir cap precedent, estava a l'hora convinguda (8:15) a la benzinera BP on havia quedat amb l'Efren per arreglar la roda punxada. També ens acompanyava el seu cosí, el Sebas que vol iniciar-se en això de patir els diumenges. Hem declinat reparar la punxada i tant sols hem inflat la roda, a l'espera de canviar-la si es tornés a desinflar. Ha estat una decisió encertada, feia força fred com per congelar-nos els dits.

L'altre Sebas ens esperava impacient al PIR, uns minuts abans quasi es confabula un motí guatsapero per avortar la sortida dominical. En Fulgui i el Manolo també s'han presentat. Teníem varies opcions de rutes, la de la Font de la Mola l'hem descartat perquè ara es diu les Alzines, així que només quedaven dues: Cogulló o Castellolí.

Sebas II, que li has fet a l'Efren? Deia que arribaries bé al Cogulló. Sort del Fulgui que tenia que preparar uns quants biberons i ha dit que no, que era una sortida pseudo-PRO. L'alternativa era un Castellolí, i així hem començat la ruta. 

Efren, primers d'any i hem de recórrer de nou a les lliçons de ciclisme:

Quarta llei del cicloturista: Quan convides a un amics a sortir al grup, el mínim que pots fer és acompanyar-lo durant tota la travessia per tal d'assessorar-lo en l'art de la pedalada.

Però no, s'ha estimat més iniciar una conversa amb el Fulgui parlant d'armonies, escales, invertits i la cinemàtica del piano. Així fins a can Maçana !! Aquí es on el Manolo ha fet el comentari al Sebas que puges el sillin de la bicicleta (aquesta petita observació a Esparreguera hauria estat tot un detall).

Es veu que això d'acompanyar a Castellolí als PRO, els hi ha fet una mica de respecte al Fulgui i al Sebas, que s'han estimat més de tornar amb el Sebas II.

La resta de la sortida no té més història que la humiliació en tota regla que m'han infringit el Manolo i l'Efren, no els podia seguir ni a les rectes. I al arribar a Collbató de poc no m'estimbo quan he punxat la roda davantera (esta gravat al vídeo).

Les dades:

Distància: 54 km

Ascensió acumulada : 1080 m

Velocitat mitjana: 12 km/h

I la classificació:

Rider	Punts Obtinguts	Observacions
Manolo (PRO)	93 + 2	Bonificació per liderar el grup
Efren (PRO)	93 + 1	Bonificació per no perdre la roda del lider
Ferran (PRO)	93
Fulgui	65	Un trist Can Maçana
Sebas	65	Un trist Can Maçana
Sebas II	65 + 10	Bonificació per beginner

Properes rutes:

- Cogulló.

- Castell de la Pobla.