Festa Cubana

Caramb quina setmana.

Dimecres

Escapada ràpida amb l'Efren i el Josep Vives. I tan ràpida!! mireu si no la crònica que hi ha a sota.

Km: 41
Alçada acumulada: 500 m
Velocitat mitjana: 16 km/h

Dissabte

Bateig de carretera de l'Alexandra i l'Efren. Per començar un Vacarisses, pot ser dissabte fem un Sant Sadurní o un Sant Llorenç. Tot dependrà de la disponibilitat dels bikers (sobretot la meva).

Km: 40
Alçada acumulada: 600 m

Velocitat mitjana: 15 km/h

I que em dieu d'aquesta imatge...

us agrada el maiot? Hi ha algú que pensa que tenia poders màgics, ja que em vaig rescabalar de la humiliació del dimecres (i en repetidas ocasiones)

Diumenge

Tocava sortida local, curteta, avorrida... (vaja, segons la meva parella ami no em tocava sortida ja que havia exhaurit tots els bitllets).

Alexandra, Dani, Sebas, Efren, David i Manolo m'esperaven. Només un obre la boca: anem al Cogulló? Ningú no diu res, i prenem direcció a Collbató.

Manolo fixa un ritme suau però prou ràpid per estirar el grup. Jo m'apunto, pensant que a Can Maçana faria mitja volta.

Fa una mica d'aire, el just per tenir unes vistes increïbles però que no molesta per ciclar amb les nostres màquines.

Quasi sense adonar-nos arribem a Can Maçana (bé unes llebres ens van fer anar a un molt bon ritme gaudint de la pujada), la gentada que s'arreplega en aquest indret cada vegada és més important. Mentre ingerim unes viandes comentem el modeletes que els de can fanga es gasten quan venen a la Catalunya interior.

Prenem la carretera d'asfalt i arribem a la cruïlla. El cap em deia: torna a casa, però el diable en boca del Manolo i l'Efren deia: si ja no ve d'aquí, posats a morir, que sigui gaudint (haig de reconèixer que sempre he estat un home fàcil de convèncer): Que carallo, cap el Cogulló. Ens acomiadem del David (l'Alexandra ja havia girat cua a Can Maçana) i cap avall.

Des de Maians fins a Castellfollit ens hem dividit en tres grups: Manolo – Efren i Ferran – Dani i Sebas.

Els dos primers grups hem fet el cim (no hi ha foto però si que hi ha track), hem intercanviat queviures, que si orejuelas, dàtils i ametlles, però la cosa no ha anat a més. Les vistes espectaculars, tot i que no hi eren les llebres.

Trucada perduda del tercer grup i cap avall a veure si ens els trobàvem, però no ha hagut sort.

La tornada ha estat ràpida, deu-n'hi-do el ritme que hem portat avui.

km: 68

Alçada acumulada: 1.200 m

Velocitat mitjana: 13 km/h
Velocitat màxima: 64 km/h

De tornada hem parlat de noves fites del grup: d'una sortida per carretera, de fer samarretes, i de la festa cubana que algú està organitzant i a la que només els bikers marxosos estan convidats..

Salut, dale marcha a ese body corason, i bici

Diccionari del ciclista

Encetem aquesta secció amb l’objectiu que els riders novells entenguin les instruccions donades pel líder a les sortides ciclistes del grup.

I és que si volem quedar en bona posició de cara a futures pedalades i perquè no, curses, cal que parlem un idioma comú, que ens comuniquem com si fóssim un sol ens que cavalca els kilòmetres dels camins i carreteres del nostre país.

Primera definició:

TIRA DEL GRUP: Acció mitjançant un rider actua com a llebre del grup, marcant un ritme i assegurant-se que ningú no queda despenjat, que s’adona si una punxada fa que algú s’hagi d’aturar per procedir a una reparació d’emergència.

No s’aplica a escapolir-se dels companys, i menys quan t’han estat esperant durant la primera part de la sortida. No s’aplica a batre el rècord de velocitat en línia.

Bé Efren, la propera setmana farem la següent definició, espero que no sigui arreglar la punxada, perquè t’has saltat les dues darreres jornades pràctiques... (també tractarem la definició de “rancúnia  ciclista” i “aquest ferro no ara d’espatllar-se”)

Salut i bici!!

La nostra Portals

El sufragi universal és lo que té. Una amplia majoria va decidir de fer l'edició 2010.

Els resultat: 2 a 1. Ho sento per als que volien fer una altre opció. Quan sàpiga més ja faré que podeu veure els vídeos i votar des dels vostres dispositius mòbils.

Però veient com ha anat, penso que la majoria, encara que només sigui per una vegada, té raó.

Com que a Collbató els esdeveniments no permetien de fer la ruta oficial i coneixent el meu històric respecte a la puntualitat de l'hora de la sortida, hem canviat el punt de sortida per ciclar La Portals: Des de davant de casa meva.

I sí, a les 8:00 ja hi érem:

Carles, Fulgui, Efren, Josep Flores, Josep Aniento, Manolo, Sebas, Cosco, Bartu, Jordi i Ferran.

Després de les presentacions del nouvinguts, de les mirades a les màquines dels riders desconeguts, i dels nervis inicials al veure que no es presentava l'amiga del Pali, hem començat la ruta amb un cert retard respecte a l'horari previst per l'organització.

8:45, ens endinsem al nucli antic de Collbató. Fem una aturada tècnica per immortalitzar la sortida davant de la muntanya i de l'ermita de la Salut.

Continuem la ruta, passem com fletxes davant de la Vinya Nova, tot i les temptacions d'aturar-nos a esmorzar havíem de donar caça al Jordi i al Manolo que s'havien escapat.

9:02, que carallo!! fem variacions sobre la ruta!! prenem el corriol de Can Jorba i que pateixin els que la porten de 29”.

9:10, ostres que hem perdut l'Efren!! Bartu gira cua per intentar localitzar l'ovella descarriada.

Sense ritme, pugem les rampes de Can Jorba, i cap a Can Salses. Pel camí, en Carles no para de fer fotos a l'entorn, el dia ha esta realment radiant.

9:23 Ens reagrupem a la cruïlla de Can Rovira. Ara tot dret fins a Can Maçana. Jordi i Manolo segueixen fixant un ritme que la resta del grup, amb molt bon criteri, decideix de no seguir.

9:50 Can Maçana. No he pogut organitzar un avituallament a l'estil La Portals i ens hem de conformar prenent barretes, fruits secs i dàtils.

Us he comentat dels efectes energètics dels dàtils?, ben aviat el doctor Marcos ens oferirà una nova secció al blog adreçada a millorar el rendiment esportiu.

10:05 Prenem la pista cap a Marganell. El sol ja comença a escalfar-nos i desapareix la sensació de fred que ens acompanyava al tram asfaltat. Ens tornem a reagrupar al punt on hi ha les variacions del recorregut 2012 i 2013, però sentint-ho molt pel Fulgui, continuem per la variant 2010.

10:22 Ignorant les indicacions de l'ultra i del cartell que indicava Sant Cristòfol, segueixo tot dret., moment que aprofiten els agnòstics del GPS per dedicar-me uns bonics consells (la política de decoro i ciudadania de blogger ha censurat el text havia escrit).

10:27 ara és en Manolo qui s'equivoca, ostres si ell no porta GPS!! (ens podíem haver estalviat la pujada).

10:36 Moment de LA FOTO. Ostres falten dos riders, sabeu qui són?

10:59, pk 28,5 El tubeless d'en Carles no pot auto reparar el porus produït pel pinxo d'un esbarzer montserratí. Ara és la meva i puc demostrar l'equivocació de l'equip Ferrari al no fitxar-me per al seu box (fem una reparació a “lo santi” amb una càmera de 26 a una roda de 29, i continuem la ruta. Ah!! Aqui tinc vídeo:

VIDEO

11:50 En Carles ens demostra com fer ús del GPS per orientar-nos i cercar indrets davant la pregunta de dos excursionistes perduts.

12:05 Arribem a Monistrol, la calor cada vegada és més intensa, insoportable, la temptació d'aturar-nos a prendre una clara en una terrassa passa pel cap de tots els riders (bé el Manolo pensava en una coca cola i algú deia nosequé d'una filipina).

12:20 S'esgoten les forces. Ufff encara queda La Puda i les roques blaves. Sort que el camí del riu esta sec i quasi no hi ha basalts.

12:56, pk 50,1 El senyor Bartu, Bartu a partir d'ara, decideix pujar per carretera i passa de les roques blaves. Mentrestant l'Efren seguia amb el tràfic de dàtils....

13:00 pk 51,0 L'home del mazo arriba i toca de plè l'Aniento.

13:30 pk 54,4 Arribada a l'Abadia Klandestina. En Flores, d'amagat, pren unes quantes clares abans del dinar.

Bé, hem superat les 2h30m de l'ISRA, bueno les hem doblat, i què? Hem gaudit, hem fet fotos, hem rigut,

PD: L'amiga del Pali ens esperava a l'Abadia i ha dedicat un vinil al Carles (els que no heu vingut a dinar us ho heu perdut.

Els herois:

 Sebas i Flores

 Bartu i Efren

 Cosco, Aniento i Ferran

 Cosco, Ferran, Aniento i Flores

 quin patiment...

 quin estil!!!

 Cosco de nou

 Manolo

 Carles

 Efren

 Efren

Barrita energètica

Falten riders, però no tinc encara les fotos, ja les penjarem

Un aperitiu

Ple, avui hem fet un ple. Bé quasi perquè nomes faltaven en Josep Sicilia, l'Aniento i els lesionats David i Toni. Però els Cristòbals ens han acompanyat i malgrat les esgarrinxades i caigudes s'ho han passat molt bé.

Ara que ja ha passat la jornada, us puc confessar que ahir al vespre em vaig confabular amb el Manolo per fer una sortida durilla, amb vistes de La Portals que hem de fer dissabte vinent. Sense pràcticament deixar que ningú se n'adonés, hem sortit de seguida cap a Can Maçana. Mireu que contents pujàvem:

Quan hem fet el cim, l'Efren i el Flores han començat una conversa que no puc reproduir perquè hi ha molts lectors menors d'edat que segueixen aquest bloc, ja sabeu, coses que parlen els que la tenen de 29”.

Aquí, en Vives Dani i Fulgui, amb poc temps per esbargir-se se n'han tornat pel camí de La Llarga.

En arribar a Castellolí, i per celebrar el seu aniversari, l'Efren ha volgut fer un petó al terre, petó que també ha volgut fer en Cristobal al arribar al Bruc.

Però la sortida no anat tal i com teníem planejat, al sortir de Castellolí uns dobles que anaven equipats con nosaltres, ens han fet confondre: han començat l'ascens al Bruc per la pista que no m'agrada. He començat a maleir-los i quan m'he adonat de l'error, ja era massa tard. No podíem tornar enrere!!

La cobertura en aquests paratges és quasi nul·la, i en comptes de pujar a les antenes ens hem reagrupat a l'Hotel Bruc. Des d'aquí cap a casa.

Les dades: 49 km, 900 m de desnivell i una velocitat mitjana de 12 km/h

No hem fet la ruta prevista, però ha estat força bé. Dissabte La Portals. A la pàgina que he afegit aniré posant els detalls d'aquesta sortida, horaris, participants, ruta....

Salut, feliç cumple Efren, vici i bici

Dona't d'alta del feisbuc!!!

Ei companys, aquesta setmana hem retornat de les vacances d'estiu! Frisos que arribés el cap de setmana per poder esbargir-me dels problemes cotidians amb la bicicleta.

Divendres ja vaig arribar molt justet, una setmana molt dura i com aquesta fins al desembre: quin panorama!!

Sort d'un regalet que em va arribar del Carles que no vaig trigar ni deu minuts en provar-lo (ostia, com m'he engreixat aquests estiu!!), i d'una trucada a última hora de l'Aniento on em convidava a estirar les cames el dissabte.

Tot i els vaticinis de pluja, em vaig arriscar a una sortida amb el sherpa i l'Aniento, es tractava d'estirar les cames, d'oblidar-nos de la feina, de sentir la natura, d'explorar nous camins. Si nois si, amb aquests sempre descobreixo nous corriols i pistes alternatives al voltant de casa, i si no us creieu mireu la sortida:

Vale, no es veuen de forma clara els camins, però es que encara estic instal·lant els programes a l'ordino. 

Les dades de la sortida: dues punxades i un refrigeri a La Torre de Collbató. No ens va ploure, 35 km i 600 m de desnivell amb una velocitat mitjana d'11 km/h.

I diumenge, després de la gran noticia (que tota la maquinària estatal es posaria en marxa per donar suport econòmic i moral a la candidatura de Barcelona pels jocs d'hivern del 2022), tocava la sortida dominical.

No vaig fer cas dels senyals que em deien que no tocava això d'anar en bici: l'Efren em proposava un sopar caipirinyes, gintonics; l'Aina tenia concert matiner a Viladordis i ningú no feia cas a les meves crides del guasap, el David que havia de recollir el raïm, En Josep S a casa de la tieta i en Manolo que no ha donat senyals de vida)

Resumint, a les 8:15 en Sebas i un tal Flores (es veu que sortia sol) estaven al  PIR (Punt d'Inici de Ruta), i per a que no sigui dit hem fet unes Antenes:

Les dades: 50 km, 890 m de desnivell, un capullo en una renault transit que casi se me'n porta pel davant (llàstima que no tenia la càmera gravant que si no el denunciem) i un refrigeri a Esparreguera.

(sebas)

(mi ultra)

(flores)

(jo)

No ens ha plogut, i com teníem prou temps l'hem dedicat a rentar les bicis, bé en Sebas també ha volgut immortalitzar la sortida amb un tall al dit digne de quatre punts. 

També m'ha donat temps de gravar la sortida. Guaiteu el vídeo:

I quan a les 13:00 he arribat a casa, és quan he maleït que la meva parella no tingui un compte al feisbuc, linquedin, guasap o tuiter... La seva cara parlava per si sola, 8 de setembre: el dia de la mare de deu de les verges perdudes (i trobades), ostia!! un altre cop no pot ser!! Ja van tres!!!

De res ha servit les felicitacions, el pastís, el cava... 

Em toca renegociar els propers caps de setmana... ja en parlarem. 

Quan el riu torni a mara, intentaré de planificar les fites per a aquest any. Us proposo la primera, fer una portals, fent un dinar (botifarrada) a les Alzines o a la Vinya Nova. L'Aniento, el Carles i jo anirem, qui més s'apunta?

L'Obac II: La Creu d'Ordola

Hola amics, seguidors i simpatitzants.

Com ja havia anunciat, avui tocava cercar noves fites. Amb aquesta finalitat, la darrera setmana vaig estat navegant pel wikiloc per trobar una ruta que pogués satisfer els riders més sibarites. I els nostres amics del CC Esparreguera, havien penjat una ruta que s'apropava a la capital catalana, on hauré de baixar diàriament finalitzat el meu període de vacances: La creu d'Ordola

Com que ja em conec als col·legues de sortides, i per a que no em titllessin de "perdut", hàbilment vaig enviar una còpia del track al Fulgui per a què em donés suport. Resultat: no us compreu un Garmin, el meu Compe li dona 40 voltes.

El primer que hem fet és saltar-nos la idea inicial, tothom ha preferit fer una baixada suau fins a Molins per així tenir forces de cara a la tornada.

Des de Molins, i a les primeres rampes, el gruix del grup dubtava que seguíssim el track original, tots? no, el que va fer La llarga de la Catllaràs no ha dubtat ni un sol moment de les meves habilitats com a expert guia de sortides.

Ens hem aturat unes quantes vegades fins a fer La Creu: consultes del GPS, fotos de record, petites avaries o esgarrinxades amb la flora de l'entorn.

I quant tornàvem, m'ha costat Deu i ajuda, convèncer al grup de no prendre la carretera per tornar i seguir amb la ruta prevista (d'això en tinc proves gràfiques): 

L'Efren i el David han hagut de girar cua per poder arribar a l'hora convinguda al restaurant, però el quintet campió se l'ha jugada: Manolo, Fulgui, Josep, Sebas i Ferran.

La ruta? espectacular: corriols, rierols, aigua, trams tècnics, trams prohibits, avaries ... Vaja que m'ho he passat teta (i els altres, encara que no ho diguin obertament, també). 

L'index IBP és de 88, però l'hauríem de qualificar com a moderada-dura per la distància, i el ritme no ha estat del tot dolent: