Una imatge

Ni resum 2012 ni res de res, el que realment reflexa el que sou és la següent imatge:

(supernenas o nenazas)

I no valen les excuses de:
- Ahir vaig treballar molt (JS)
- Segueixo amb mal de panxa (MS)
- Tinc febre (JF)
- No he pogut recollir la bici (DB)
- Les bessones em reclamaven (JF)
- Jo no he dit res (SU)
- Estic esquiant (JA)

Avui m'heu deixat sol, i he hagut de fer els 41 km de la llarga amb la companyia de fito, radio futura i supertramp que sonaven al meu ipod (ho sento pel animalons que han hagut de patir com desafinava al cantar les seves cançons).

Ah! i les evidències:

RESUM 2012

Després de dos anys de blog ja tenim prou maduresa per poder fer una anàlisi del que ha estat aquest any.

No tots hem ciclat les mateixes rutes, però més o menys, la mitjana ha de ser la que jo tinc enregistrada, amb dues excepcions: Pali i Manolo que hauran de multiplicar respectivament  per 5 i per 2 els km computats.

M’han sortit uns 2.850 km  repartits en 78 sortides, 1.000 més que l’any 2011,. No està malament, oi?

Però anem a pams:

• El gener va ser un més amb grans propòsits i pocs resultats. Havíem de pujar al centre geogràfic però ens varem quedar a Castellolí, havia de fer La Portals però no en vam convidar, i per més inri, en Fulgui ens comunicà que esperava bessonada: 229 km en 6 sortides.
• Febrer, en Flores en va unir definitivament al grup, i el seu bateig va ser una Portals. També es va afegir en Igor, que des de que té xicota no s’ha deixat a tornar a caure per aquí. El Febrer varem pujar al Cogulló (la ruta preferida d’es Sebas):198 km en 4 sortides.
• Març, estrenava la flaca que havia heretat d’en Pali i els km havien de pujar com l’escuma. Tot va començar amb una revenja d’en Manolo fent-me anar fins a Carme, des d’on vaig retornar arrossegant-me. Però el pitjor va ser la primera pujada a Rellinars, encara novell amb la flaca a la baixada de Vacarisses la meva espatlla va decidir luxar-se i deixarme fora de jos durant dos mesos: 241 km en 5 sortides.
• Abril, de baixa i veient com el grup no feia les sortides que m’havia promès. Això si, la majoria va participar a la 3a Portals i el primer del grup en arribar va ser l’Igor. Jo vaig fer un vídeo que no va agradar gaire als organitzadors i es va censurar.
•  Maig, comença la recuperació. El més destacat ha estat l’excursió d’en Pali en bicicleta per terres de Lleó, Galicia i Astúries amb 1.600 km i 40 km de desnivell acumulat (no és que no sigui d’aquest país, és que no és d’aquest món). Jo vaig fer un Can Maçana i un Collbató: 43 km en dos sortides.
• Juny ha estat un punt d’inflexió, sobretot per en Fulgui que va veure néixer les seves bessones: Martina i Ariadna, la resta per celebrar-ho varem anar al Cogulló. Aquest mes ens va acompanyar la Alexandra a fer una llarga i un Sant Boi: 204 km en 4 sortides.
• Juliol va ser un mes de grans descobriments, varem descobrir la finalitat del ciclisme: esmorçar i que al grup hi ha un esquirol desertor que no volia fer la Nocturna amb nosaltres. Va caure un Vacarisses i en total uns 374 km en 13 sortides.
• Agost, el mes més prolífic (és el que passa quan no es tenen diners per sortir de vacances). Varem pujar a Montserrat, varem baixar al Prat amb els petits i fins i tot vaig pedalar pels vols de Les Angles en companya del senyor Aniento: 465 km en 12 sortides.
• Setembre ha estat el mes que he fet la sortida més llarga, m’he adreçat fins a Calaf amb la flaca i s’havia de preparar a pujada a Andorra: En 12 sortides 434 km !!
• Octubre es resumeix en la pujada a Andorra d’en Pali i en Flores i en el premi que varem guanyar l’Aniento i jo fent rappel a la CrazyNav Party: 214 km en 8 sortides (als d’Andorra els heu de sumar 180 km més).
• Novembre, és el més en el que no vaig poder aconseguir el meu repte de la Berga-Santpedor. Així que queda com a deures per a l’any vinent. També es va quedar a mitges una excursió per la serra de l’Obac (la pluja la va escurçar) i l’aparició del fred ha fet que més d’un es repensi allò de sortir en bici: 235 km en 5 sortides.
• Desembre sempre ha estat un mes de transició. Els torrons i les festes fan mermar la nostra condició física, no ha hagut grans sortides: un Castellolí i algun acte reivindicatiu i poca cosa més: 209 km en 7 sortides.

No ens podem queixar, però l’any vinent ha de ser molt millor. Tant sols haig de donar-vos les gràcies per compartir amb mi les vostres pedalades i penseu que entre tots hem de fer la carta als reis per al 2013 (rutes que voleu pedalar).

Salut i Bici

Pocos pero intensos

Avui hem fet una sortida diferent, sé que tots volíem fer una gran sortida abans de les vacances (i aquesta vegada ho dic seriosament), però les circumstàncies mereixien que canviéssim els nostres plans.

Així que tots plegats (quasi tots) hem anat a un acte organitzat pels amics del CE LATACA per reivindicar que d'una vegada per totes, els conductors es responsabilitzin de la fragilitat dels ciclistes.

La sortida no ha tingut gaire història, tant sols 24 km, però ben intensos i el minut de silenci inicial ha estat molt emotiu:

I aquí unes instantànies de la sortida

Ah, hi ha un que segueix el seu entrenament per a la segona edició de la Esparreguera - Andorra i ha fet una sortida diferent:

Per cert, d'en Manolo no tenim noticies, així que esperarem els seus comentaris.

Bon Nadal bikers

Hi cabem tots, prou morts!!!

  Hi cabem tots, prou morts!!!


Bona tarda amics i amigues ciclistes:

El passat dia 16 de desembre ens despertava una noticia fatal: La mort d’un altre ciclista, víctima una vegada més de la falta de respecte. A l’Iñaki Lejarreta li varen treure la vida mentre entrenava a Durango amb la seva bicicleta.
Aquests accidents malauradament passen massa sovint encara . En aquest cas va ser un biker de reconegut prestigi mundial, d’una família que és referència al món del ciclisme, els Lejarreta (fill d'Ismael i nebot de Marino), però també han perdut la vida en la carretera molts altres ciclistes més anònims: podrien ser Pere, Ramon, Josep, Maria, Eduard, Oriol, Rosa, Robert.., perquè qualsevol d’aquests podíem haver estat un de nosaltres i és per això que des del Club Esportiu Lataca avui, per indicació del Servei Català de Trànsit, hem demanat autorització als Mossos d’Esquadra per fer un recorregut reivindicatiu pacífic i en bicicleta aquest diumenge dia 23 de desembre des de Collbató:


Amb el lema: Hi cabem tots, prou morts!!!

Sortida de Collbató: Pista esportiva coberta – Avinguda Centenari, s/n
Hora de sortida: 9:30 hores.
Recorregut: Collbató, B-112, Aeri, Olesa, Esparreguera, Collbató.
Hora d’arribada: 11:30 hores aproximadament a la Pista coberta.

Aquesta és una concentració on cadascú hi anirà voluntàriament. Convençuts per la causa, la marxa es farà tots agrupats al ritme que marquin els Mossos d’Esquadra. Tot el recorregut serà per carretera i es podrà fer amb bicicleta de carretera, btt, passeig, etc.

Comptem amb el suport de la Federació Catalana de Ciclisme i de l’Ajuntament de Collbató.

Us animem a venir i a fer, una vegada més, aquesta tasca de prendre consciència per compartir l’espai, perquè hi cabem tots, prou morts!!!

Fins diumenge

Club Esportiu Lataca

Un altre dels grans ha caigut

Nois, estava a punt de fer la crònica de la sortida d'aquest cap de setmana, quan m'he assabentat pel Facebook que Iñaki Lejarreta ha mort atropellat aquest matí quan practicava ciclisme.La veritat és que s'et queda mal cos i comprens com pateix la família cada diumenge (o dissabte) quan sortim a gaudir de les nostres bicicletes.

Bé i respecte a nosaltres, avui hem fet alguna cosa més. Sembla que us tingui que arrossegar per anar més enllà que un Can Maçana.

A més hi ha una persona a la que li haurem de fer un pla d'entrenament personalitzat, perquè s'ha d'anar a poc a poc si no et vols cremar!!!

Ja se sap, arriba el fred i mengem més (jo m'he engreixat 4 kg en tres setmanes!!), ens fa mandra sortir i qualsevol excusa és bona per quedar-se a casa (que si surto a sopar fora, que les bessones no m'han deixat dormir, que...).

Dons els herois d'avui (Manolo, Josep S., Dani, Pali, Pau i Ferran) hem fet un Castellolí, amb alguna ensopegada i caigudeta però que no ha anat més enllà, i s'ha de dir que hem arribat amb prou dignitat. 

Mireu el gràfic:

I les dades:

 Distància amb altures      45.21 km

 Ascen.acum.                       867 m

 Altitud Màxima                  713 m

 V.mitjana mov.                   13 km/h

 Duració                               4:42:51

I aquí us presento un vídeo amb els corriols de Castellolí i alguna ensopegada:

Salut, bici i aneu amb compte companys.

Deberes....

Uaj, només recordar aquesta paraula m'agafa mal de panxa, però és lo que toca.

Jo aquest diumenge no surto per motius laborals, però vosaltres no us escapeu de fer la pedalada dominical, i no valen les típiques excuses de que us heu anat de pont, que us tinc controlats pel mòbil. Així que, quan arribeu a casa ja esteu fent la crònica per penjar-la al blog.

Ah la pedalada ha de ser superior a la què he fet jo aquest dissabte (foto 1) i a veure si podeu emular a la que faré diumenge (foto 2).

Foto 1

(facilet eh? nomes un Can Maçana)

Foto 2

Vale si, per aquesta trigaré 14 hores i no teniu tant de temps...

Una última cosa, els de zona bici m'han informat que estan preparant aquest curs que pot ser interessant:

健康和自行車

Sal de frutas

quin fred!! si és que així no és pot fer res.

L'únic bo d'aquest cap de setmana és que ja ha passat i que hem vist augmentada la guardiola per les sancions: jo repeteixo per arribar tard, però en Flores i en Fulgui per absència sense justificant. Pali ja ens va dir que tenia sopar de feina i desprès havia de prendre sal de frutas (o havia de fer una activitat que sonava més o menys així).

Avui només hem fet un Can Maçana i aquí és on ha aparegut la nostre vessant gallina i en comptes d'anar a Castellolí com havíem previst, ens hem tornat cap a casa amb símptomes de congelament. 

Val a dir que el divendres Flores i Manolo ja havien pujat.

Tant sols puc constatar dues coses, cada dia pujo pitjor i avui algú ha fet la gallina a la primera baixada tècnica:

Les dades no val la pena publicar-les i la ruta està més que trillada. 

Una última cosa, diumenge vinent no surto en BTT ho faré en un airbus 320, polotant heu de fer vosaltres la crònica (ja podeu donar-vos d'alta en google)

Salut i bici