Una imatge

Ni resum 2012 ni res de res, el que realment reflexa el que sou és la següent imatge:

(supernenas o nenazas)

I no valen les excuses de:
- Ahir vaig treballar molt (JS)
- Segueixo amb mal de panxa (MS)
- Tinc febre (JF)
- No he pogut recollir la bici (DB)
- Les bessones em reclamaven (JF)
- Jo no he dit res (SU)
- Estic esquiant (JA)

Avui m'heu deixat sol, i he hagut de fer els 41 km de la llarga amb la companyia de fito, radio futura i supertramp que sonaven al meu ipod (ho sento pel animalons que han hagut de patir com desafinava al cantar les seves cançons).

Ah! i les evidències:

RESUM 2012

Després de dos anys de blog ja tenim prou maduresa per poder fer una anàlisi del que ha estat aquest any.

No tots hem ciclat les mateixes rutes, però més o menys, la mitjana ha de ser la que jo tinc enregistrada, amb dues excepcions: Pali i Manolo que hauran de multiplicar respectivament  per 5 i per 2 els km computats.

M’han sortit uns 2.850 km  repartits en 78 sortides, 1.000 més que l’any 2011,. No està malament, oi?

Però anem a pams:

• El gener va ser un més amb grans propòsits i pocs resultats. Havíem de pujar al centre geogràfic però ens varem quedar a Castellolí, havia de fer La Portals però no en vam convidar, i per més inri, en Fulgui ens comunicà que esperava bessonada: 229 km en 6 sortides.
• Febrer, en Flores en va unir definitivament al grup, i el seu bateig va ser una Portals. També es va afegir en Igor, que des de que té xicota no s’ha deixat a tornar a caure per aquí. El Febrer varem pujar al Cogulló (la ruta preferida d’es Sebas):198 km en 4 sortides.
• Març, estrenava la flaca que havia heretat d’en Pali i els km havien de pujar com l’escuma. Tot va començar amb una revenja d’en Manolo fent-me anar fins a Carme, des d’on vaig retornar arrossegant-me. Però el pitjor va ser la primera pujada a Rellinars, encara novell amb la flaca a la baixada de Vacarisses la meva espatlla va decidir luxar-se i deixarme fora de jos durant dos mesos: 241 km en 5 sortides.
• Abril, de baixa i veient com el grup no feia les sortides que m’havia promès. Això si, la majoria va participar a la 3a Portals i el primer del grup en arribar va ser l’Igor. Jo vaig fer un vídeo que no va agradar gaire als organitzadors i es va censurar.
•  Maig, comença la recuperació. El més destacat ha estat l’excursió d’en Pali en bicicleta per terres de Lleó, Galicia i Astúries amb 1.600 km i 40 km de desnivell acumulat (no és que no sigui d’aquest país, és que no és d’aquest món). Jo vaig fer un Can Maçana i un Collbató: 43 km en dos sortides.
• Juny ha estat un punt d’inflexió, sobretot per en Fulgui que va veure néixer les seves bessones: Martina i Ariadna, la resta per celebrar-ho varem anar al Cogulló. Aquest mes ens va acompanyar la Alexandra a fer una llarga i un Sant Boi: 204 km en 4 sortides.
• Juliol va ser un mes de grans descobriments, varem descobrir la finalitat del ciclisme: esmorçar i que al grup hi ha un esquirol desertor que no volia fer la Nocturna amb nosaltres. Va caure un Vacarisses i en total uns 374 km en 13 sortides.
• Agost, el mes més prolífic (és el que passa quan no es tenen diners per sortir de vacances). Varem pujar a Montserrat, varem baixar al Prat amb els petits i fins i tot vaig pedalar pels vols de Les Angles en companya del senyor Aniento: 465 km en 12 sortides.
• Setembre ha estat el mes que he fet la sortida més llarga, m’he adreçat fins a Calaf amb la flaca i s’havia de preparar a pujada a Andorra: En 12 sortides 434 km !!
• Octubre es resumeix en la pujada a Andorra d’en Pali i en Flores i en el premi que varem guanyar l’Aniento i jo fent rappel a la CrazyNav Party: 214 km en 8 sortides (als d’Andorra els heu de sumar 180 km més).
• Novembre, és el més en el que no vaig poder aconseguir el meu repte de la Berga-Santpedor. Així que queda com a deures per a l’any vinent. També es va quedar a mitges una excursió per la serra de l’Obac (la pluja la va escurçar) i l’aparició del fred ha fet que més d’un es repensi allò de sortir en bici: 235 km en 5 sortides.
• Desembre sempre ha estat un mes de transició. Els torrons i les festes fan mermar la nostra condició física, no ha hagut grans sortides: un Castellolí i algun acte reivindicatiu i poca cosa més: 209 km en 7 sortides.

No ens podem queixar, però l’any vinent ha de ser molt millor. Tant sols haig de donar-vos les gràcies per compartir amb mi les vostres pedalades i penseu que entre tots hem de fer la carta als reis per al 2013 (rutes que voleu pedalar).

Salut i Bici

Pocos pero intensos

Avui hem fet una sortida diferent, sé que tots volíem fer una gran sortida abans de les vacances (i aquesta vegada ho dic seriosament), però les circumstàncies mereixien que canviéssim els nostres plans.

Així que tots plegats (quasi tots) hem anat a un acte organitzat pels amics del CE LATACA per reivindicar que d'una vegada per totes, els conductors es responsabilitzin de la fragilitat dels ciclistes.

La sortida no ha tingut gaire història, tant sols 24 km, però ben intensos i el minut de silenci inicial ha estat molt emotiu:

I aquí unes instantànies de la sortida

Ah, hi ha un que segueix el seu entrenament per a la segona edició de la Esparreguera - Andorra i ha fet una sortida diferent:

Per cert, d'en Manolo no tenim noticies, així que esperarem els seus comentaris.

Bon Nadal bikers

Hi cabem tots, prou morts!!!

  Hi cabem tots, prou morts!!!


Bona tarda amics i amigues ciclistes:

El passat dia 16 de desembre ens despertava una noticia fatal: La mort d’un altre ciclista, víctima una vegada més de la falta de respecte. A l’Iñaki Lejarreta li varen treure la vida mentre entrenava a Durango amb la seva bicicleta.
Aquests accidents malauradament passen massa sovint encara . En aquest cas va ser un biker de reconegut prestigi mundial, d’una família que és referència al món del ciclisme, els Lejarreta (fill d'Ismael i nebot de Marino), però també han perdut la vida en la carretera molts altres ciclistes més anònims: podrien ser Pere, Ramon, Josep, Maria, Eduard, Oriol, Rosa, Robert.., perquè qualsevol d’aquests podíem haver estat un de nosaltres i és per això que des del Club Esportiu Lataca avui, per indicació del Servei Català de Trànsit, hem demanat autorització als Mossos d’Esquadra per fer un recorregut reivindicatiu pacífic i en bicicleta aquest diumenge dia 23 de desembre des de Collbató:


Amb el lema: Hi cabem tots, prou morts!!!

Sortida de Collbató: Pista esportiva coberta – Avinguda Centenari, s/n
Hora de sortida: 9:30 hores.
Recorregut: Collbató, B-112, Aeri, Olesa, Esparreguera, Collbató.
Hora d’arribada: 11:30 hores aproximadament a la Pista coberta.

Aquesta és una concentració on cadascú hi anirà voluntàriament. Convençuts per la causa, la marxa es farà tots agrupats al ritme que marquin els Mossos d’Esquadra. Tot el recorregut serà per carretera i es podrà fer amb bicicleta de carretera, btt, passeig, etc.

Comptem amb el suport de la Federació Catalana de Ciclisme i de l’Ajuntament de Collbató.

Us animem a venir i a fer, una vegada més, aquesta tasca de prendre consciència per compartir l’espai, perquè hi cabem tots, prou morts!!!

Fins diumenge

Club Esportiu Lataca

Un altre dels grans ha caigut

Nois, estava a punt de fer la crònica de la sortida d'aquest cap de setmana, quan m'he assabentat pel Facebook que Iñaki Lejarreta ha mort atropellat aquest matí quan practicava ciclisme.La veritat és que s'et queda mal cos i comprens com pateix la família cada diumenge (o dissabte) quan sortim a gaudir de les nostres bicicletes.

Bé i respecte a nosaltres, avui hem fet alguna cosa més. Sembla que us tingui que arrossegar per anar més enllà que un Can Maçana.

A més hi ha una persona a la que li haurem de fer un pla d'entrenament personalitzat, perquè s'ha d'anar a poc a poc si no et vols cremar!!!

Ja se sap, arriba el fred i mengem més (jo m'he engreixat 4 kg en tres setmanes!!), ens fa mandra sortir i qualsevol excusa és bona per quedar-se a casa (que si surto a sopar fora, que les bessones no m'han deixat dormir, que...).

Dons els herois d'avui (Manolo, Josep S., Dani, Pali, Pau i Ferran) hem fet un Castellolí, amb alguna ensopegada i caigudeta però que no ha anat més enllà, i s'ha de dir que hem arribat amb prou dignitat. 

Mireu el gràfic:

I les dades:

 Distància amb altures      45.21 km

 Ascen.acum.                       867 m

 Altitud Màxima                  713 m

 V.mitjana mov.                   13 km/h

 Duració                               4:42:51

I aquí us presento un vídeo amb els corriols de Castellolí i alguna ensopegada:

Salut, bici i aneu amb compte companys.

Deberes....

Uaj, només recordar aquesta paraula m'agafa mal de panxa, però és lo que toca.

Jo aquest diumenge no surto per motius laborals, però vosaltres no us escapeu de fer la pedalada dominical, i no valen les típiques excuses de que us heu anat de pont, que us tinc controlats pel mòbil. Així que, quan arribeu a casa ja esteu fent la crònica per penjar-la al blog.

Ah la pedalada ha de ser superior a la què he fet jo aquest dissabte (foto 1) i a veure si podeu emular a la que faré diumenge (foto 2).

Foto 1

(facilet eh? nomes un Can Maçana)

Foto 2

Vale si, per aquesta trigaré 14 hores i no teniu tant de temps...

Una última cosa, els de zona bici m'han informat que estan preparant aquest curs que pot ser interessant:

健康和自行車

Sal de frutas

quin fred!! si és que així no és pot fer res.

L'únic bo d'aquest cap de setmana és que ja ha passat i que hem vist augmentada la guardiola per les sancions: jo repeteixo per arribar tard, però en Flores i en Fulgui per absència sense justificant. Pali ja ens va dir que tenia sopar de feina i desprès havia de prendre sal de frutas (o havia de fer una activitat que sonava més o menys així).

Avui només hem fet un Can Maçana i aquí és on ha aparegut la nostre vessant gallina i en comptes d'anar a Castellolí com havíem previst, ens hem tornat cap a casa amb símptomes de congelament. 

Val a dir que el divendres Flores i Manolo ja havien pujat.

Tant sols puc constatar dues coses, cada dia pujo pitjor i avui algú ha fet la gallina a la primera baixada tècnica:

Les dades no val la pena publicar-les i la ruta està més que trillada. 

Una última cosa, diumenge vinent no surto en BTT ho faré en un airbus 320, polotant heu de fer vosaltres la crònica (ja podeu donar-vos d'alta en google)

Salut i bici

Problemas técnicos (comida familiar)

Després d'un cap de setmana passat per l'aigua, avui l'assistència a la sortida ha estat un èxit: Josep, Dani, Pepe, Manolo Pali i jo (i això que la ruta l'organitzava el Pali).

A més, fins a mitja sortida, el grup s'ha anat incrementant: a la Font del Còdol s'ens han afegit Gilbert, José Antonio i l'Àngel i després de la Trirdalera en Sebas II (aquell que a la segona sortida el varem portar al centre geogràfic i no va tornar més).

Val a dir que els arreglos que bonament Pali va intentar fer sobre la malaurada  transmissió de la meva bike no han estat tot el satisfactoris que podia esperar i a les primers rampes el canvi feia de les seves (canvis de 5 pinyons de cop en ple esforç).

També els problemes tècnics els ha tingut el meu sportiva, possiblement l'hauré apagat sense adornar-m'en i la ruta surt una mica rara:

Les aturades han estat continuades, i quan la sortida començava de debó, s'ens havien fer les 11:00 del matí. Avui tocava dinar familiar a Collbató i havia de decidir: o rebre la merescudíssima bronca de la meva parella per presentar-me amb 2 hores de retard, o bé rebre els comentaris injustos d'aquests que es diuen colegues de sortida de cap de setmana.

Per no tornar tampoc massa d'hora, el meu germà, en Flores i jo hem pres el camí de la SpanDeck (total 48 km), en Dani Josep i Sebas han tornat per carretera.

Tinc ganes de saber que han fet Manolo, José Antonio i l'Àngel (Pali n'ha fet 97 km).

Per cert, se m'ha cremat el pastís de poma!!!.

Una última cosa, per evitar que la gent s'esborri del grup del guasap, els comentaris feu-los al blog (a ningú li agrada sentir missatges quan fa la migdiada o quan està dormint), i deixem el guasap per concretar les quedades i per apuntar-se, oks?

Salut i bici

El club de la petanca

Haig de començar la crònica d'avui demanant disculpes a tots els meus companys bikers, sí, la veritat és que em vaig oblidar que el dissabte es feia la crono escalada del meteocoll al camí de les batalles.

Era una prova a la qual només s'hi podia anar per invitació. Em sap mont de greu, sobretot veient el nivell que esteu agafant i que, probablement hauríeu fet malgrat la pluja que implacablement mullava els camins de l'Anoia i el Baix Llobregat. 

Com ja sabeu, hem fet un grup de guasap que serveix, a més de veure plats suculents i la fauna amenaçant, per decidir la ruta de la sortida i AVISAR quan algú no pensa sortir. Si eren quatre gotes!!

Només ens hem presentat els esquirols de la setmana passada: sí, el que varem fer la Berga-Santpedor i, desafiant les forces de la natura i la punyetera transmissió de la BH, hem assolit la fita de Can Maçana. Estàvem satisfets, havíem emulat la heroïcitat dels nostres companys i de camí havíem petat la xerradeta amb en Josep Aniento que ja tornava. Però com que ha aparegut el meu germà que volia provar la seva CUBE, ens hem apropat fins al monèstir.

Les dades:

Distància amb altures	49.61 km (Pali 82 km)
Ascen.acum.	984 m
Altitud Màxima	777 m
V.mitjana mov.	13 km/h
Velocitat màxima	50 km/h
Duració	04:56:56
Temps parat	01:05:19

Salut i bici

La Gran Travesía

Diumenge, 8:00 hores, temperatura aproximada 10ºC, localitat: Esparreguera. 

Quatre insaciables bikers (Manolo, Dani, Josep i Sebas) disposats a emprendre una de les fites mes arriscades de la setmana: La sortida dominical. 

Havia de presentar-se en Fulgi que ja té reparada la seva flamant TREK, però les bessones tenien massa gana com per deixar sortir al papi, com a recompensa ens envia aquestes fotos familiars: 

Com no havia risc de que saltés cap punt, per començar els nostres herois tenien pensat fer la llarga, les antenes,Castellolí i el centre geogràfic per tornar per Marganell acabant la ruta de La Portals. 

Però en arribar al Bruc uns amenaçadors núvols negres han fet desistir tan àrdua empresa, així que, malgrat jugar-se-la a mullar-se han decidit pujar a Can Maçana sense esmorzar. Una bona fita mereixedora de ser recordada per als anals de la història. 

Ah, en Pali i jo tant sols hem feu una pedaladeta de res: la Berga-Santpedor de 58,15 km, millorant, malgrat els embussos i els fang, en més de cinc minuts el temps de l’any passat. Com sempre, hem tingut el inestimable ajut d’en Jordi Navarro, que ens ha acompanyat des de Santpedor a Berga a una deshora, matinant quan podia dormir (Jordi et devem un esmorzar).

Com podeu comprovar tot el recorregut és baixada:

I com no he pogut assolir la meva fita, l'any vinent em toca repetir, i no val l'excusa de que m'he tornat a quedar sense frens, que el canvi contínuament saltés de pinyons i que l'ipod no em canviava de cançó... 

Salut i bici !!!

Serias amenazas...

Ja no queda més temps. La preparació per a la propera Berga-Santpedor es pot donar per finalitzada. Si la feina m'ho permet faré corrons -rodillo- entre setmana, però no ho tinc molt clar.

En teoria avui també en Flores s'havia de preparar, però la pluja l'ha fet tirar enrere i veient el poc que ha sortit aquestes darreres setmanes i algun assumpte familiar que ha de resoldre, em sembla que no ens acompanyarà a l'esdeveniment (una llàstima perquè de ben segur que li hauria agradat).

Tampoc s'ha presentat el sr. Bartu, i això que l'estic esperant des de fa més d'un mes per guiar-lo per fer La Portals inversa.

Qui si que ha vingut ha estat en Josep S., encara amb roba d'estiu (s'ha de dir que encara té equilibri a sobre de la bici, per si de cas portàvem unes rodetes). ;-)

I seguint rigoroses indicacions d'en Pali, hem enfilat cap Olesa i el Pla del Fideué. Casualment jo m'havia baixat una ruta que des d'Olesa pujava als Caus i seguia per la Serra de l'Obac i el parc natural de Sant Llorenç del Munt. Així que UNÀNIMEMENT el grup ha decidit de fer-la.

I al arribar als Caus, el que ha perdut el seny, m'ha comentat que volia fer-se un clauer amb el meu cap amb el GPS incrustat entre les celles (fins a aquest punt portàvem un 830 m de desnivell acumulat). 

Aquí en Josep ha girat cua cap a Vacarisses, i una trucada perduda ens ha confirmat que ha arribat a casa sà i estalvi.

La resta volíem prosseguir amb la ruta, malauradament el temps ha empitjorat i al arribar a la carretera de Rellinars hem decidit d'avortar la fita. A la baixada a Rellinars ens ha plogut força i des d'allà a Castellbell, Monistrol, Collbató i a casa (tots ben xops).  

I les dades

 Distància amb altures      52.83 km

 Ascen.acum.                     1107 m

 Altitud Màxima                 660 m

 V.mitjana mov.                  13 km/h

 Duració                              04:50:53

 Temps parat                      00:44:47

Llàstima de la càmera de vídeo (sense bateria) i de no portar una càmera de fotos, perquè avui les vistes de la Serra de l'Obac i de La Mola eren espectaculars (crec que Manolo n'ha fet un parell amb el mòbil).

I abans de desitjar-vos salut i bici, us presento el meu repte:

• Berga - Santpedor 2009: 4:47:10
• Berga - Santpedor 2010: 4:51:10
• Berga - Santpedor 2011: 4:28:24
• Berga - Santpedor 2012: 4:15:00

Per a que ningú no digui que surto amb avantatge, aquí deixo l'enllaç de l'e-roadbook de la Berga-Santpedor 2012 

Recuperando el tiempo perdido

Després de un cap de setmana de pluja tocava posar-se el mono de feina (mallot de ciclista) per preparar les properes pedalades del mes de novembre.

Dissabte només volia estirar les cames, però el sr. Aniento confabulat amb Manolo em van proposar una sortida que anteriorment m'havia deixat desencaixat (concretament m'havia desencaixat la clavícula). Així que varem prendre rumb a Rellinars. 

Tot i que el ritme que el GPS marca uns 18 km/h, durant la sortida estava literalment fos

Distància amb altures	50.20 km
Ascen.acum.	881 m
Altitud Màxima	646 m
V.mitjana mov.	18 km/h
Velocitat màxima	57 km/h
Duració	03:06:21
RPM mitja	67 rpm
RPM màx.	126 rpm
Freq cardiaca mitja	151 p/m
Freq cardiaca màxima	177 p/m

I diumenge havíem de fer La Portals a l'inrevés, però ben d'hora hem començat a tenir baixes: Josep S. el dissabte va perdre el seny, concretament el queixal del seny, en Pepe Flores s'ha aixecat amb una febrada (volia veure les motos i no sabia trobar una altres excusa), i en Dani, coneixent la proposta, ha boicotejat la seva bike per deixar-la sense frens.

Amb aquestes perspectives (i amb el meu germà que s'ha apuntat a última hora per ensenyar-nos la seva cube nova de trinca) hem desistit de la idea original i hem deixat que l'instint del Pali ens guies pels camis de Castellolí. La ruta ha estat: Esparreguera - Can Maçana - Castellolí  - Cafè i croissant (alguns de xocolata) - pujada curta a les antenes (Pali preparat) - Span deck - Esparreguera:

Distància amb altures	50.64 km
Ascen.acum.	1182 m
Altitud Màxima	782 m
V.mitjana mov.	13 km/h
Velocitat màxima	50 km/h
Duració	05:17:33

Per cert, avui ha bufat un vent de l'ostia que, ha permès al Pali fer unes fotos excepcionals:

Totes dues rutes les penjarem al wikiloc

Salut i, us heu fixat? més de 10.000 visites.

rain expected

Millor mirem les motos per la tele...


En els propers mesos tenim unes clàssiques relativament a prop de casa que no us podeu perdre:

- Berga - Santpedor l'11 de novembre
- Cursa de l'esquiador el 2 de desembre

... i com sé que us agrada sortir de nit:

- Nocturna de Castellbisbal el 10 de Novembre

Salut i bici

Pedaladas a la vista

Després de l'èxit del muntatge de l'últim vídeo que hem penjat al blog, les properes entrades també tindran èxit perquè ja tenim dates per a:

• Berga-Santpedor 2012 de 58,12 km l'11 de novembre (de moment ens hem apuntat en Flores i jo)
• Cursa de l'Esquiador el 2 de desembre (aquest cap de setmana hem de dir qui anirà per fer les inscripcions) 

I per a aquells que penseu que el premi que varem aconseguir a la CrazyNav del 6 d'octubre va ser un  muntatge, podeu veure el vídeo complet clicant la foto que surt a la pàgina.

Salut i bici

Sebas, el retorno

Caram, si que ha plogut des de la darrera vegada que en Sebas ens va acompanyar. Bé la veritat és que pluja, ben poca, el que ha passat es força temps.

Que us puc dir, segueix igual, no ha crescut (i això es molt, perquè quan passem dels 40 només creixem en horitzontal per la zona abdominal), segueix tenint un maquinorro de bike  i quan ha arribat a Can Maçana ha decidit que ja era hora de tornar (avui s'ha de dir que tenia una bona excusa). Com estic molt cofoi li dedico aquest vídeo:

Si ja sé que vaig anunciar que avui faríem slatroP aL, però no estava assegurada la presència d'en Flores i era capital que ens acompanyés ja que ho l'ha intentat de fer en varies ocasions i sempre s'ha perdut. I com el Sr. Barto havia dit que ens acompanyava li volia mostrar els nous camins a Castellolí.

Finalment en Flores s'ha presentat, amb en Dani (que amb l'ALEXANDRA van fer l'assistència a la sortida a Andorra), Manolo i Pali. També ens ha acompanyat en Lluís que l'hem recollit per casa seva, on li han sortit varis voluntaris per cuidar de la casa a les seves absències.

La sortida ja la coneixeu:

(bé la variant trialera Collbató - Els Italians era per fer-la més interessant)
Dades

Distància amb altures	46.80 km
Ascen.acum.	931 m
Altitud Màxima	721 m
V.mitjana mov.	8.2 km/h
Velocitat màxima	58 km/h
Estrebades musculars	2 (quadriceps d’en Lluís)
Avaries	1 (rodaments del pedal esquerre del Ferran a fer punyetes)

I res més, Salut i bici

LA SORTIDA

Aquesta entrada s'ha canviat d'ubicació.

Mireu la pàgina Andorra '12

Crazy champions

Aquesta entrada s'ha canviat d'ubicació

Mireu la pàgina Crazy Champions

El secreto mejor guardado

Sospites tots en teniem, i ha estat un dels desertors del grup (Sebas) que ens ha obert el ulls.

La increïble progressió i el fantàstic rendiment esportiu que en Flores està desenvolupant no és conseqüència de l'esforç, la tenacitat, l'entrega i el sacrifici sinó a que incorpora substàncies al seu cos que milloren les seves estadístiques (a lo Ben Johnson). 

La frase dilatòria d'en Sebas: en Flores es dopa, deu ser l'única raó per la que no puc agafar-lo.

Bromes a banda, com haureu pogut comprovar la sortida d'avui no ha tingut molta història, hem pogut pedalar amb el Dani que malgrat la seva elevada tensió ha volgut acompanyar-nos una bona estona i pareu orelles els que no heu vingut, tot i el seu estat, ha fet la llarga. Això de la bici simplement és tenir ganes.

Com estàvem pletòrics al port del Bruc, se'ns ha acudit planificar les sortides de les properes setmanes:
- Dissabte 6: Crazy party (ferran i aniento)
- Diumenge 7: Igualada, Jorba, Copons, Calaf, Pons?, Andorra? o La Panadella
- Diumenge 14: slatroP aL (La Portals inversa)

Tot això si la climatologia ens ho permet. Us deixo amb les dades de la sortida:

La línia groga és la meva freqüència cardíaca que torna ha estar pels núvols.

Distància amb altures	46.33 km
Ascen.acum.	920 m
Altitud Màxima	744 m
V.mitjana mov.	13 km/h
Velocitat màxima	45 km/h
Duració	04:56:14
Temps parat	01:08:13
Freq cardiaca mitja	142 p/m
Freq cardiaca màxima	186 p/m

Ah i la política de sancions comença a partir de dilluns (així no pago l'euro d'avui per arribar tard).

No es la primitiva pero...

Finalment he guanyat un sorteig, i us preguntareu, que t'ha tocat? Dons pedalar nois.

I no és que els de BH al veure el lamentable estat de la meva bike hagin decidit subvencionar-me una de nova, sinó que em vaig apuntar a una pedalada d'orientació reservada als guanyadors d'un sorteig.

Vaja que el senyor Aniento i un servidor tindrem que suar la samarreta el proper dissabte 6 amb 18 bikers més.

En teoria no és competitiva, però si la resta d'equips és tan hàbil amb el GPS com els rèptils de la Titans crec que tenim alguna possibilitat de creuar primers la línia de meta. 

Régimen disciplinario

Al final havia de passar, si és que hem d'acabar sempre igual: hem tornat a fer una jornada dominical plena de desercions i de preses.

Avui els més matiners hem estat en Manolo i jo, les 8:04 justetes. Passats 5 minutets ha arribat en Flores. Dani ens ha enviat un correu dient que no acudia a la cita perquè tornava a estar amb la tensió pels núvols (no serà excés de massatges?). De la resta cap notícia.

Quan ja m'esperava el pitjor (anar a Ponts per la collada de Toses), en Flores ha dit que tenia dinar amb la família i que, com molt tard, havia d'arribar a les 12:00.

La única possibilitat de fer alguna cosa era fer una llarga i així hem començat la pujada. Al arribar a l'alçada de "les Alzines" ens hem trobat un conegut, Juan que acabava de fer el primer que hem fet tots al estrenar els pedals automàtics: caure al terra. Anava amb un colega i el seu fill, i els hem convidat a acompanyar-nos fins al Bruc. 

Quan hem fet el cim (Port del Bruc) se'ns ha acudit de fer les antenes i una variant del Flores (res una subidita) i ha estat al arribar a les antenes quan la falta d'oxigen al cervell ha fet que en Manolo i un servidor ideéssim el règim disciplinari i la nova política de sancions. És que fa ràbia creuar-te amb grups de més de 6 bikers que pedalegen plegats amb la mateixa fita.

Règim disciplinari
Concepte	Sanció
Arribar 5 minuts tard a la cita del diumenge (aqui pringo jo, segur)	0,50 €
No acudir a la cita del diumenge per malaltia però sense justificant mèdic (i no val que sigui la dóna)	1,00 €
No acudir a la cita del diumenge per quedar-se adormit (si és el que volem fer tots en realitat)	1,50 €
Punxar roda i no portar “goma” de recanvi (la goma ja li tornaràs a qui te l'ha deixat)	1,50 €
Sortir sense bidó d’aigua	1,00 €
Tornar cap a casa al arribar a Can Maçana (és com no sortir, i no val l’excusa d’acompanyar als petits)	1,50 €
Anomenar subidita a un tram de 100 m de desnivell de més del 12%	40,00 €

Bé, hores d'ara només és un proposta, amb els guanys finançarem els esmorzars i una super càmera GoPro, per fer vídeos més decents que la cutrada que faig jo amb la CAMsports. I per a mostra (de video cutre) un botó :

I les dades de la sortida són aquestes:

Distància amb altures	42.90 km
Ascen.acum.	849 m
Altitud Màxima	746 m
V.mitjana mov.	13 km/h
Duració	04:03:55
Temps parat	00:37:51
Velocitat màxima	57 km/h

Salut, bici i trenqueu la guardiola !!

Ah! la resta són: Josep S., Josep A., Paco i Sebas