diumenge, 30 d’octubre del 2011

Cambio de horario

Nois, m'he embolicat! No sabia si havia d'avançar o retrocedir una hora del rellotge i llavors he posat l'alarma quan no tocava i... només he trobat al Manolo a l'aparcament del DIA a 1/4 de deu.

La veritat és que el canvi d'hora del rellotge no ha estat el culpable sinó el canvi de l'hora del partit de basquet de les juvenils d'esparreguera, que ha provocat que atenguéssim les nostres obligacions com a pares per sobre de les obligacions com a bikers.

Ni bici, ni formula 1 ni res de res... bueno si, he aprofitat per fer un parell de geocaches a Igualada (algo es algo). Però ha quedat pendent la prova que haig de fer del nou pulsòmetre que els de CompeGPS m'han fet arribar.

Espero que els meus companys si que hagin pogut sortir, i segur que faran els típics comentaris que m'he rajat, o qualsevol cosa d'aquestes... (ja ho veureu).

Apa, demà pont i l'altre tots sants, i penso sortir tots dos dies !!


Salut i bici !!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Qué cruz!!

Després de la vara que en Fulgui ens va donar la setmana passada, avui estàvem preparats per a a cercar noves rutes.
Sospitós que a primera hora el susodicho no aparegués a la cita dominical, tot i que les gestions per convèncer als integrants del grup havien estat intenses. 
En Pali, que ja pensava que no ho aconseguiria havia tirat pel dret i se'n havia anat tot sol des de casa seva. Això ha estat el detonant per a què finalment decidíssim pujar a la Creu d'Aragall, i que, com ja s'ha establert com a ritual, paréssim per esmorzar.

Però hi ha un que no s'ha presentat, i el rèdit de la llarga de La Catllaràs ja s'està acabant (l'excusa ha estat que havia de tunejar el maleter del seu Mini d'època).  

Sigui com sigui, hem fet el cim, tot i les amenaces del germà gran dels Sicilia, i tinc les evidències:

 Una foto del grup

Aquí, l'amenaçador indicant amb el dit el nostre lloc d'origen 


 Unes vistes

Un refrigeri

La tornada ha estat rapideta, en Pepe ens ha convençut per fer relleus per la carretera, i ni en Manolo es podia escapolir de la velocitat del grup, d'aquí que hagi estat la sortida amb la velocitat mitjana més alta. Mireu les dades (la de pendent màxima fa por, però era la pujada a la creu):

 Distància amb altures
 50.29 km
 Ascen.acum.
 771 m
 Altitud Màxima
 593 m
 V.mitjana mov.
 15 km/h
 Duració
 05:00:18
 Temps parat
 01:32:49
 Pendent Màxima
 19.4 %
 Velocitat màxima
 53 km/h



Per a la propera nova sortida prometo que carregaré al GPS la ruta (una errada la té qualsevol), i si els de CompeGPS em canvien el pulsòmetre, veureu com supero el 100% de pulsacions de forma continuada. 

Els al·ludits, i els que no, teniu raons per fer comentaris, així que ja trigueu. Salut, artrosi i bici!!

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Variations...

No, aquesta entrada no tracta d'una nova línia de cafè dels de Nespresso, sinó de la sortida d'aquest diumenge que podríem catalogar com d'estranya. 

El que havia de ser una passejada pels voltants de Sant Sadurní amb un tiberi espectacular a càrrec del Fulgui, que avui n'ha fet 32, ha quedat en una sortida normaleta, a prop de casa i buscant alternatives per no trobar-nos amb els bikers que avui feien la cursa del Open BTT Natura pels vols de Montserrat.

Amb la idea de buscar nous suports per encaminar-nos cap a Sant Sadurní, hem anar a cercar al Josep, en Toni i en Sancho (i els altres que ja se m'ha oblidat el nom), que sempre ens il·lustren amb sortides fora del comú. Però la jugada m'ha sortit malament, no estaven per la feina i tenien massa gana com per esperar-se fins arribar al Penedès.

En canvi ens han proposat pujar al Montserrat Parc per dreceres alternatives. Suposo que la decepció de la sortida m'ha afectat i les cames avui tampoc m'acompanyaven (o pot-ser que dormir només 4 hores per  matinar per veure el carreron del Marquez tampoc ajuda gaire). 

En arribar a la carretera del coll del Bruc ja els havia perdut, i en arribar a Montserrat Parc he pujat cap el Celler de la Guàrdia (craso error). Sort que una trucada al mòbil m'ha fet trobar de nou el camí. Davant del restaurant m'he trobat al Pali, al Dani i al Fulgui, que no volien esmorzar, i he continuat amb ells.  

Aquí per canviar la sortida hem aplicat una altre variació, en comptes de fer el camí de la llarga, hem pujat a les antenes (no les haviem pujat mai), d'aquí cap a Can Aguilera i la trialera de la cursa de l'esquiador. Per dues vegades l'hi he tret les pegatines al Pali (el dia que tingui la càmera de vídeo la penjaré al blog perquè és espectacular).

El més fort és que quan ja arribàvem, a casa, és que ens hem trobat als darrers participants del OPEN que encara no havien passat pel primer control (i això que eren quasi les dotze).


El perfil ha estat una mica trencacames:

Aqui els que no han esmorzat:
 Vale, també haig de sortir jo...

Les dades de la sortida són aquestes
 Distància amb altures
 40.60 km
 Ascen.acum.
 861 m
 Altitud Màxima
 765 m
 V.mitjana mov.
 12 km/h
 Duració
 04:19:52
 Temps parat
 00:46:26
 Pendent Màxima
 15.3 %
 Pendent Mínima
 -18.2 %



Res més, salut, artrosi, i bici
PD: Pali i Dani, he fet proves i si que es poden fer comentaris... (i a los otros os digo lo mismo)

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Escusas baratas...

La veritat és que la quantitat d'excuses que estan posant els companys per escapolir-se de la sortida dominical ja mereix una pàgina per si sola, i faria una bona competència a la de frases mítiques.  A més, companys, si no s'ha de venir, es diu el dissabte i així ja podem contar amb qui vindrà i qui no.

Per a que us feu la idea aquestes són unes de les que s'han enginyat aquest cap de setmana:
- No surto que la meva parella està malalta (però si ella no ha de pedalar!!)
- No surto que he arribat a casa a les quatre perquè hem anat al teatre (i quina funció s'acaba a les quatre? no serà una discoteca?).

Bé també hi ha els altres que ni tant sols s'excusen, tant sols t'envien el missatge dient que no vindran.

En definitiva avui només hem sortit en Manolo i jo, però ens hem trobat la colla del Josep i del Sancho que anaven xino-xano. Com ahir el matxaca ja havia fet 70 km per carretera (traduït a BTT es queda en 15), tant sols hem fet 40 km per estirar una mica les cames.

Nois, us ho heu perdut, i qui ha volgut a parat a esmorzar a Montserrat Parc:
Instantània prèvia a la botifarrada

Els que no han esmorzat (la primera bici és la meva)

Ei, espero els vostres comentaris. salut, artrosi i bici

Deixeu-me fer un post adendum:
El Pali sí que ha sortit, però com que s'ha llevat tard i per vergonya a no trobar-nos, se'n ha anat en una altre direcció i ha arribat fins a ... SITGES!!! (eso si que es sobrenatural y no lo del festival de cine fantástico)


Uns 128 km de res... Mireu les evidències:










diumenge, 2 d’octubre del 2011

Castellolí nos abre nuevos horizontes

Avui tocava repetir la sortida de diumenge passat, tal com en Fulgui havia demanat per tal de consolidar-la. Una cosa, quan es fan peticions s'ha de complir i no fer el esquirol i anar-se de cars a Cardedeu, perquè la resta si que hem complert.

Per sort, la seva absència ha estat suplida per en Pepe (no el de sempre, un de nou) que s'ha presentat amb una flamant 29", ostres amb quatre pedalades avançava el que les 26" en 10. Suposo que això és el futur immediat, als Estats Units només es comercialitzen d'aquestes.

La sortida no té cap història, ens hem trobat a la sortida amb en Josep A. que ha declinat d'acompanyar-nos per que tenia gana. 

Cap caiguda, cap punxada, alguna derrapadera baixant, però al arribar  a Castellolí el Pali s'ha quedat sense queviures (les quatre pomes, les dotze barretes i la mitja dotzena de plàtans se'ls ha acabat abans d'hora), i per evitar alguna queixalada hem decidit de parar a fer un tast (mireu la cara d'alegria que ha posat a al foto):

(el pali quan ha vist l'entrepà de pernil)

D'esquerra a dreta: Pepe, Dani, Manolo

Amb el temps perdut a la granja hem hagut d'escurçar a la tornada.  Les dades han estat:

 Distància amb altures
 53.42 km
 Ascen.acum.
 893 m
 Altitud Màxima
 708 m
 V.mitjana mov.
 14 km/h
 Duració
 04:53:50
 Temps parat
 01:03:15


Si algú vol pedalar la sortida original cliqueu aquí per baixar-la.

Ah, i ja he descobert la forma de guanyar al Manolo, s'ha quedat sense canvi de marxes, i havia d'anar amb el pinyó gran tota l'estona (bienvenido al club). 

Res més, salut, artrosi i bici.